Poc explotada ha estat avui aquesta notícia, em fa l’efecte. Jo la trobo deliciosa i pròpia d’aquest país de pandereta tan entranyable que és Espanya.
Del Todo por la patria de les casernes, del morir por la patria que tenen tan arrelat, ara hem passat al morir por la Madre Patria. Aplaudiments, Espanya se supera. Un immigrant peruà, enrolat com a soldat de fortuna als paracas espanyols, és el primer soldat espanyol (?) mort a Afganistan.
L’exèrcit espanyol és, cada cop més, l’exèrcit de Pancho Villa : colla de desarrapats i esgarriats, arreplegats del Perú, de l’Equador o de Colòmbia, assaonat amb febles mentals (per dir-ho suaument) i recollidors d’olives de Jaén. Tota una garantia per a la defensa de la unitat i integritat nacional d’Espanya. Cal alegrar-se des de la catalanitat. (...)
Tinc sentiments ambivalents sobre aquesta guerra. D’una banda, me la posa dura veure taüts plens de militars espanyols. Veure la bandera a media asta. Sentir aquella cançoneta tants cops cantada a la mili del oeCuando la pena nos alcanza, del compañero perdido...”, que jo cantava sense manies oeCuando la pena nos alcanza, por tanto tiempo perdido...”
Per altra banda, els taliban no em cauen especialment simpàtics. Així que he decidit declarar-me neutral i saludar amb la mateixa alegria els taüts amb la rojigualda i els de la mitja lluna verda. En aquest cas, pixant-me de riure pel mercenari peruà, que evidentment no hi pintava res a l’Afganistan, ni molt menys amb una estanquera cosida a la mànega.
Dintre de tot, els que van col·locar la mina ho fan perquè defensen la seva terra d’unes tropes alienes que han imposat un govern tan antidemocràtic com el d’abans. Ah, no... que hi ha un mandat de l’ONU... hosti, tu, així ja és legal !
A totes aquestes casernes espanyoles no hi manca mai el brau d’Osborne, el mateix que els colons espanyols de casa nostra enganxen als seus cotxes. La casta, la raza... hòstia, seria impensable que a una missió alemanya el guarniment de la caserna fóra una àliga de 10 metres. Això només passa a l’entranyable Espanya. M’imagino la cara dels afganesos quan passin davant d’un animal que no han vist mai. Colonialisme cultural ? No, missió de l’ONU. Totalment legal.
Un poco de por favor capullo!!!1
Però el dolor no és obligatori, el tens o no el tens. I jo, en el meu cas, no el tinc. Per això no em puc fer molt a la idea.
Soc una de les curiositats... em sorprén que totes sigam dones. Es curiós trobar una dona que escriga? o es que no hi ha homes curiosos?... res, que ho he trobat... "curiós"... xDD
Sembla ser que et defineixes com català. És igual. Ets escòria humana.
Jo sóc també català i em donen nàusees veure un comportament com el teu.
Paraules com "la catalanitat" usades per la teva ment malalta resulten com una dona violada.
Tu no ets gens, només ets una merda amb forma humana. Ni catalanitat, ni català ni gens.
No ets dels nostres. Nosaltres som humans, catalans i de totes parts. Tu ets inhumà.
Ets un covard que dius aquestes monstruositats a l'abric d'aquest mitjà. Et creuràs ocult per l'anonimat. Gens més incert. En la xarxa IP tot se sap i tot queda registrat. I no només en Partal. En tots els routers pels quals han passat els teus fastigosos clics. Et vas a dur una sorpresa aviat.
PD: Avís als Srs. de Partal -
Vostès han d'analitzar les paraules que s'aboquen és aquest website de la seva propietat perquè comparteixen la responsabilitat dels delictes que es perpetrin aquí. A més, el seu prestigi i influència social està òbviament vinculat a la qualitat dels textos publicats.
De tota manera, és sorprenent que critiqui el meu anonimat (o no-anonimat... en què quedem?) i això ho faci des d'una reivindicació anònima. O tots frares, o tots capellans.
Hi ha milers de blocs per fer-hi una ullada. Si no t'agrada el que escric, simplement no hi perdis el teu temps. Pots anar a altres com larazon.es , Libertad Digital , etc. Segur que els trobes més "com Déu mana".