Ens hem malacostumat i hem institucionalitzat el fet de parlar malament la llengua catalana. És molt normal sentir dir oeles quatre i mitja”, per exemple. Quan tots sabem que això està mal dit. Ara bé, què passaria si diguéssim -quan parlem en castellà- oedos cuartos de cinco”? La reacció seria totalment diferent, fins al punt que, pel mateix error, hi hauria conseqüències diferents i desproporcionades.
Penso, per exemple, en l’espot de propaganda que emetien els socialistes durant la campanya del referèndum on, qui més qui menys, parlava malament el català, com la cosa més normal del món. Si un acte publicitari -i públic- com aquest es permet el luxe de malbaratar la llengua pròpia d’aquest país, què podem esperar de la forma d’emprar la llengua quotidianament?
Crec que la solució passa més aviat per una qüestió d’actitud. És a dir, no cal ser maleducat ni agressiu, però cal ajudar a parlar bé el català al dia a dia i, sobretot, ser totalment exigent amb els mitjans de comunicació -públics i privats- que utilitzen la llengua catalana com a mitjà d’expressió.
Hi haurà qui dirà que, prou feina hi ha en que es parli català com que a més hi anem amb exigències. Però, veient la diferència de reaccions en un i altre cas, crec que no ho podem deixar passar per alt. oeEl respecte” és un valor que no entén de jerarquies entre cultures, llengües, persones, etc...
Salut i llibertat!
Blocus Track 1:
* Escriure en un bloc. Temps d'ncertesa (com tots).
Blocus Track 2:
* Audiències de ràdio. El Campanaret.
Els catalans sóm un poble extrany, com el títol del programa. Si diem alguna cosa malament en castellà, els espanyols s'en foten de nosaltres i com a resposta nosaltres adaptem la nostra parla a les seves expressions. Però el pitjor de tot és que si diem les coses com cal, com es diuen en la nostra llengua, sempre hi ha algún català que fa la rialleta com dient "ja ha parlat el purista".
I a sobre a TV3 els "entrevistats", al carrer o al plató, no és que el parlin malament, sino que cada vegada parlen menys el català i més el castellà
En fí que, si volem, tenim més feina del que ens sembla per fer. Cal bastant d'esforç per part de tots nosaltres.
Doncs els locutors de TV3 deixen anar continus disbarats lingüístics i incomptables barbarismes. Fixeu-vos-hi. L'altre dia, per exemple, l'Albert Elfa va deixar anar l'expressió "fer aixecar ampolles", trancripció literal d'una dita castellana, sense cap sentit en català ni que hagués substituit "ampolles" per "butllofes". Com pot ser que suposats professionals de la
comunicació desconeguin la seva pròpia llengua? Si els mitjans de comunicació
catalans no saben parlar correctament en català, qui ho farà? I ni parlem de les telesèries i telecomèdies fetes a TV3, que han fet del "catanyol" el seu llenguatge habitual.
És molt lloable
que des de les institucions oficials es facin campanyes per animar els
castellanoparlants a utilitzar el català, però si els mateixos catalanopalants
utilitzem una mena d'híbrid estrany, on anirem a parar?.
Abans es culpava del penós estat del català parlat als
llargs anys de repressió franquista, però pel que podem sentir ara cada dia al carrer
la situació no ha millorat gaire. I a sobre, un mitjà de comunicació relativament poderós
com TV3 doncs no hi ajuda, i n'hauria de prendre consciència del seu paper.
I si nosaltres acceptem com a fet normal el parlar "catanyol" doncs estem acceptant de fet la nostra dissolució com a cultura.