carme.laura |
dilluns, 26 de març de 2012 | 08:52h
Felip Puig acabava l'informe de gestió com a Secretari General Adjunt del partit; se li escaparen les llàgrimes. Puig no només acabava l'informe de gestió sinó la seva carrera política dins de CDC a què s'ha dedicat des dels 18 anys i als 54 deia adéu a la direcció del partit sense cap mena de retret.
Felip és el que els francesos anomenen un "animal polític", culte, format, intuItiu, intel·ligent, amb bon discurs, amb gran capacitat organitzativa i de treball, un apassionat de la política i de la nació. Polític amb ambició només limitada per la seva íntegra lleialtat al partit i al cap que aquell ha elegit.
Durant anys Puig ha estat en l'imaginari convergent el futur Secretari General i ell, sabent-ho, ha treballat perquè fos Oriol Pujol l'elegit.
Una nova fornada de polítics dirigirà CDC. Les llàgrimes d'en Felip eren sinceres, el seu partit li dedicà una sentida i llarga ovació. Acabava una època, l'adéu era amarat d'afecte i emoció, recíproc.
La seva veu i conviccions són al Govern, garants necessàries de la presència i defensa-si cal- de la independència .
Un altre president (en J. L. Nuñez) també tenia la llagrima fàcil. Tot plegat, molt emocionant.
Atentament
PD: Molt interessants, també, els seus escrits de les dones a l'Index, i quan als seus artícles hi surt algun verset bíblic. Gràcies!
D'esquerranós, no ho sé. De ressentit, ja li puc ben assegurar que no pas.
Atentament