Ho escrivia fa uns dies Joan Oliver (AVUI): oeEl
mite de la competència”. Ara seria llarg d’explicar, però tot i que jo no
he estat dels detractors viscerals del Tripartit -més aviat el contrari, tot i
que amb molts matisos-, si una cosa em feia cert respecte era que aquest mite
fos cert.
Per sort -alguns diran que per desgràcia- no ha estat així. Ara bé,
potser la gràcia que no fos així hagués estat que d’altres sí que haguessin dut
aquest mite a la pràctica i, malauradament, tampoc ha succeït. O, si més no, no
s’ha notat prou.
Per altra banda, Joan Oliver parlava de la "sincronia excessiva" dels socialistes catalans, a l’hora d’exposar els seus idearis electorals. Aquí
també té raó, els socialistes tenen un discurs molt après i el reciten a
l’uníson. A la seva manera, aquesta tàctica els funciona. Ara bé, qui millor treballat
té l’aspecte de creadors d’opinió són els convergents (Villatoro, Oliver,
Francesc-Marc Àlvaro, etc...). Tenen
les millors Fundacions polítiques i un munt de gent preparada i ben
posicionada, estratègicament distribuïts per tots els mitjans de comunicació
creant opinió a tota hora. És un altre model, no es repeteixen en el discurs
però creen opinió prèviament elaborada en els seus laboratoris d’idees.
Espai web del bloc Marcús on es pot trobar tots els apunts del bloc classificats en categories, un espai sobre blocs i altres seccions amb webs interessants.
