La Vanguardia publicava no fa gaire que els pisos de segona mà en alguns barris de Barcelona  i algunes ciutats perifèriques havien registrat per primer cop descensos en valor absolut o que havien registrat alces per sota de l'IPC (i per tant descensos de facto). En destacava sobretot Nou Barris amb prop d'un 2% els darrers tres mesos, mentre que el casc antic de Sant Andreu no havia experimentat cap variació en el mateix perÃode. També hi apareixia Ciutat Meridiana i si no ho recordo malament Viladecans.
Sà ja ho sé, els descensos són raquÃtics comparats amb l'explosiva pujada que han experimentat aquests darrers anys. I si voleu, encara diria més: es tracta d'una dada puntual i ja se sap que una flor no fa estiu. Però no és menys cert que hi ha altres indicis que empenyen a pensar que la bombolla immobilià ria podria estar a punt de petar.
De moment ja es triga a Barcelona el doble de temps que fa un any a trobar un comprador, i els preus tot sovint s'han de revisar a la baixa per poder tancar un acord amb el client.
Recentment les borses han patit un fort sotrac, justificat en bona mesura per la volatilitat en els preus de les matèries primeres, però en el què els temors a noves pujades dels tipus d'interès (tant per part del BCE com de la Reserva Federal) hi han jugat un paper destacat.
I atenció perquè una punxada del mercat immobiliari no és cap broma (malgrat que molts ens n'alegrarem). Al Japó ho saben bé. Els va passar als anys noranta i encara no se n'han refet. Els preus van baixar entre un 40% i un 60%. A la gent els sortia més barat deixar de pagar les hipoteques i que el banc es quedés el pis (per després comprar-se un pis nou més barat), que no pas acabar de pagar el deute. De cop els bancs es van trobar amb un enorme patrimoni immobiliari que valia molt menys que els imports que havien prestat als seus clients. Molts van plegar, i això va provocar una forta crisi econòmica. Si tenim en compte que a casa nostra es poden començar a donar casos d'impagament per l'increment dels tipus (tot i que els bancs intentaran evitar-ho allargant els terminis, si poden) i que poden anar combinats amb un descens de preus... no ho sé, jo personalment no ho veig gaire clar. I com si tot això fos poc la nostra economia se centra en la construcció. Que Déu ens agafi confessats...
Aquestes últimes setmanes he observat un sensible increment de cartells de pisos en venta al meu barri. És sens dubte el menys significatiu de tots els arguments, però crec poc en les casualitats.
