ja era hora que algú, i en aquest cas aquest algú és Eduardo Mendoza, escriptor català de literatura castellana escrita des de catalunya, socialment catalana però de gramà tica castellana, personatge al mig de la tormenta institucional de la fira de frankfurt, fixés sobre edició impresa que els mitjans de comunicació n'han fet un gra massa amb l'accident del Metro de València (segueix...).
Mendoza carrega contra l'essència més sensacionalista de les gran corporacions medià tiques que porten a administrar una
El problema més greu al meu entendre més que l'administració de la informació és la gestió de les emocions, i en aquest cas de la por. Si l'administració és la capacitat de trampejar amb la quantitat, poca en aquest cas, la gestió és la capacitat de causar l'impacte d'aquesta informació sobre un societat civil que encara té molt present, com recorda mendoza, l'atentat del Metro de Londres d'ara fa justament un any.
Precisament a València l'esglèsia catòlica ha fet gala d'una exel.lent administració de la informació i una encara millor gestió de
Ni els mitjans de comunicació ni el mateix Papa de Roma i tota la seva litúrgia tenen el més mÃmin dret de sensacionalitzar sobre les vÃctimes del Metro de la capital del Túria, i hem de denunciar la gestió, brillant tanmateix, de la por al desconegut, de forces que com l’adversitat o l’atzar s'escapen de les nostres mans, del nostre control. Deixin les vÃctimes descansar en pau.
A dia d’avui pretendre una cosa tant bà sica i exigible com que les coses es facin bé, sembla absurd.
Tinc la sensació que els que ens manen son uns cretins i que fins i tot jo mateix, diga’m il·lús, ho faria millor.
El que clama al cel (valgui la redundà ncia) és el cas del Vaticà . Si els polÃtics estan distanciats de la societat, el tema de la església és per llogar-hi cadires, no només no tenen ni la més remota idea del que passa al seu voltant, sinó que no volen saber-ho i pretenen que sigui la societat qui s’acosti a ells.
No parlo per mi, per que els meus dubtes existencials, estan definir si soc agnòstic o nihilista (depèn del dia, una mica), però havent-hi centenes de milers de persones que son creients, però que no van a missa, això els hauria d’indicar que alguna cosa fan malament.
On si m’incloc és en el piló de gent que estem pendents de la polÃtica, però que no anem a votar exactament per la mateixa raó que la meva mare no va a missa, per que crec en la democrà cia, però no en els polÃtics (ella creu en Déu però no en els capellans i menys encara en els bisbes)
Avui tot, absolutament tot, està fet des del punt de vista del mercat, inclòs el discurs del Papa.
Saben que dels que estan allà , hi ha un gran percentatge que son creients, com el meu avi, però també n’hi ha de menys creients, com la meva mare i d’altres que van a mirar com qui tot i que no li agrada massa, però de la mateixa manera anirien a veure la caravana del Carlinhos Brown. Aprofiten aquesta gran concentració de gent per intentar captar fidels.
Fixa't si no en el discurs del capellà de l'Escala quan s'omple la esglesia per un cas tant terrible com l'enterrament d'un jove del poble. Ignoro si el capellà d'avui ho fa, però Mossen Manel en l'enterrament de la Carla es va passar tres pobles, personalment vaig estar a punt d'aixecar-me i marxar. Per sort (o desgrà cia) la meva mare li fa fotre un mal gest i va canviar el xip.
Per tant, estimadÃssim Marc. No t’hi posis pedres al fetge. Com diu la frase: Con la Iglesia hemos topado.
Una abraçada,
Ã’scar (eu autosh)
Â
Â
Â
Â
Â
Â