Avui Partal al seu editorial ens parla del desmoronament de l’absolutisme pepero, i avui vilaweb ens informa que el diputat Camps desprès de mesos de no xafar les Corts, avui ha reaparegut allà.
Un símptoma més del que ens parla el director. Just quan la revolta ocupa els carrers, quan més questionat és el president Fabra, i quan el País Valencià està a mitjans de tot el món, Camps, el beatífic, reapareix, com volent dir: vesqueu? No sols sóc no-culpable, sinó que quan jo manava, això no passava.
No és cap gest de recolzament al seu partit, ni a l’autoritat dels seus presidents, per què Rajoy deia públicament que estava amb Camps, però bé que l’espenta a l’abisme de la dimissió, i això no es perdona. Així que ara que Rajoy, el mut, (no sé a que espera per a cessar a la delegada), precisa més que mai que estiguen al seu costat, Camps li paga amb la mateixa moneda; aparentment diu que esta al seu costat, però el seu gest no fa més que qüestionar el govern.
M'agrada aquesta autora, pot ser per això i per les expectatives creades quan la vaig escoltar parlant d'aquesta obra en una xerrada (abans el publicaren) el resultat em deixà despagada.
El guanyador del premi de literatura eròtica convocat per la Mancomunitat de la Vall d'Albaida, edició 2007. No em va agradar, i vaig fer el que he fet en altre ocasions, donar-li millor vida regalant-lo.
És el segon llibre d'aquest autor que em regalen, i ignore per què, ja que mai n'he parlat d'ell. En tot cas, aquest m'entusiasmà i obrà la porta a la inexplorada obra de Saramago.
