Com que compartesc el 100% del que diu el text de l'amic Jordi Bort, us el deixa a continuació:
El passat juliol, l´arquebisbe Carlos Osoro ens recordava que l´Europa sorgida de la Segona Guerra Mundial té unes profundes arrels cristianes. L´arquebisbe deia: «Si Valencia pierde sus raíces, pierde su identidad y su historia». En llegir eixes paraules, em vaig quedar de pedra! Amb aquestes declaracions, a què juga D. Carlos Osoro? No és la nostra llengua l´arrel principal que dóna identitat a la nostra història i al nostre País? I què n´ha fet de la llengua l´Església Valenciana? No és el clergat valencià (amb honroses excepcions!) el qui està arraconant les nostres arrels i per tant, la identitat i la història del Poble Valencià? I el 9 de gener a Levante-EMV Osoro deia que la fe està unida a la cultura valenciana!
El passat juliol, l´arquebisbe Carlos Osoro ens recordava que l´Europa sorgida de la Segona Guerra Mundial té unes profundes arrels cristianes. L´arquebisbe deia: «Si Valencia pierde sus raíces, pierde su identidad y su historia». En llegir eixes paraules, em vaig quedar de pedra! Amb aquestes declaracions, a què juga D. Carlos Osoro? No és la nostra llengua l´arrel principal que dóna identitat a la nostra història i al nostre País? I què n´ha fet de la llengua l´Església Valenciana? No és el clergat valencià (amb honroses excepcions!) el qui està arraconant les nostres arrels i per tant, la identitat i la història del Poble Valencià? I el 9 de gener a Levante-EMV Osoro deia que la fe està unida a la cultura valenciana!
Vam ser molts els qui ens alegràrem del nomenament de l´arquebisbe Osoro com a pastor de l´Església de València i les seues paraules en valencià en l´Eucaristia d´entrada al bisbat. I vam ser molts, els qui veiérem amb alegria el seu gest de proximitat i d´amistat amb el bisbe Rafael Sanus, que havia estat arraconat per l´arquebisbe García Gasco. Pensàvem que finalment, després de la nefasta etapa de García Gasco, D. Carlos Osoro apostava per arrelar l´Església Valenciana a la nostra cultura. Però una volta més tot ha quedat en fum de traca! Les parròquies valencianes i els seus rectors continuen menyspreant la llengua de Sant Vicent Ferrer. I la Pentecosta continua sense arribar a Manises i a Xàtiva, a Sagunt i a Dénia, com no arriba tampoc a Borriana, Benidorm, Elx o la Vall d´Uixó.
L´estiu passat, el bisbat de Sogorb-Castelló, en la seua pàgina web, portava una «Carta de verano» del bisbe Casimiro López en la qual donava la benvinguda als turistes que visitaven les comarques d´aquesta diòcesi. Una carta en castellà (com no podia ser d´altra manera!) i en versió al francès, anglès i alemany! Ni una paraula en valencià, ni cap traducció de la carta al valencià! Per no parlar de les misses a les nostres parròquies, la major part d´elles en castellà. O els butlletins o Hojas Parroquiales, totes en castellà. O les pàgines web dels bisbats de Castelló, València i Alacant, íntegrament en castellà! A la diòcesi de Sogorb-Castelló, que és on visc, la web del bisbat presenta unes banderetes (entre elles una senyereta) on se suposa que clicant damunt d´elles apareixerà el text en la llengua de les banderetes. Res de res! Tot és un engany!
No haurien de començar els nostres bisbes a recuperar la nostra llengua, que és l´eix vertebrador de la identitat dels valencians? Quan un missal ferial i festiu en valencià? Quan la catequesi i la litúrgia en valencià, com ha demanat reiteradament l´Acadèmia Valenciana de la Llengua? Quan entrarà la nostra llengua als bisbats valencians, als seminaris i a la Facultat de Teologia? O és que «las raices» del poble valencià i de l´església valenciana són el castellà? El cardenal Gianfranco Ravasi, en el seu llibre Qüestions de fe, diu: «L´opció per la inculturació no és una tàctica missionera, ni una estratègia pastoral. L´opció per la inculturació és estructural en la mateixa fe cristiana». A vore si els nostres bisbes (que estan tan atents al que diu Roma) fan cas del cardenal Ravasi!
Quan siguem valencians, aleshores recuperarem el nostre vertader temple..
Atentament, i feliç dissabte.
Cordialment