saraguell |
dijous, 9 de febrer de 2012 | 10:00h
Ei! en serio, com pot parlar-se de la culpabilitat del neoliberalisme quan la legislació i l'intervencionisme no han deixat de créixer?
Com pot desvincular-se l'acció del sistema financer de la dels governs quan els diners fiduciaris i les lleis que donen prerrogatives exclusives al primer es converteixen en un braç del segon?La corrupció no emana de la disgregació del poder, emana de la falta de límits en l'exercici del poder. És irrellevant carregar-se diputacions o potser consells comarcals si el sistema resultant continua emmalaltint per la falta de límits a l'exercici del poder.
Una manera ràpida i senzilla d'establir un límit poderós és tornar-hi al patró or, establir el coeficient de caixa del 100% en els dipòsits a la vista i prohibir que l'Estat es financie amb l'emissió de deute.
Quedarien més coses per discutir però, només amb això, d'una banda el sistema financer passaria a ser com qualsevol altre sector de l'economia, els bancs serien empreses privades de deveres sense els privilegis que gaudeixen en l'actualitat. I per un altre, els polítics haurien de dependre de la riquesa que genera l'economia que sustenta la seva acció, per la qual cosa, el bé públic passaria a guiar la política en lloc de ser la falsa excusa per a la retallada de llibertats i el robatori institucionalitzat.
Sense corregir aquests factors claus tot sistema es corromprà sempre. L'incentiu que tindria la classe política per arribar a un acord en contra de l'interès comú serà tan poderós que de no prevenir-se, sempre acabarà per triomfar.
El poder ha de sotmetre's a la Llei, no a l'inrevés.
"Quan adverteixi que per produir necessita obtenir autorització d'els qui no produeixen res; quan comprove que els diners flueixen cap a els qui frafiquen, no béns, sinó favors; quan percebi que molts es fan rics pel suborn i per influències més que pel treball, i que les lleis no el protegeixen contra ells, sinó, per contra són ells els que estan protegits contra vostè; quan repari que la corrupció és recompensada i l'honradesa es converteix en un autosacrifici, llavors podrà afirmar, sense por d'equivocar-se, que la seva societat està condemnada".rand (1950)
En canvi el Madrid sembla de vegades tindre barra lliure.