ceskfreixas |
dimecres, 8 de febrer de 2012 | 10:18h
1) Vaig veure la Gala dels Premis Gaudí i sí, la cosa ni matava per ser un fracàs, ni brillava per la seva espectacularitat.
2) Vaig riure bastant amb les cares dels polítics que enfocaven les càmeres de televisió quan els presentadors els hi estaven dient quatre veritats ben dites.
3) El to d'aquestes veritats va ser sempre el de la ironia. I suposo que això és el que els hi devia fer més ràbia, al Conseller de Cultura i al President de la Generalitat de Catalunya.
4) Resulta que aquest primer, en Ferran Mascarell, ahir es va queixar per les crítiques rebudes a la Gala d'entrega de premis. Va deixar anar, també en to sarcàstic, un llibertat d'expressió, mirant a en Joel Joan, president de l'Acadèmia del Cinema català.
5) I després de dir això, va afegir que no havia tingut oportunitat de contestar, de replicar aquelles crítiques rebudes. Tanmateix, les estava contestant en aquell precís moment.
6) Doncs miri, senyor Mascarell: nosaltres sí que no tenim oportunitat de contestar ni de replicar res del que vostès aproven i executen, senzillament perquè no tenim aquestes habitacions plenes de periodistes on hi feu les rodes de premsa, i perquè vostès tampoc han treballat gaire perquè nosaltres, el poble, pugui expressar-se i participar. No ens agraden les seves mesures neoliberals per sortir d'una crisi que nosaltres tampoc no hem provocat. Ho hem dit al carrer i no ens han fet cas.
7) Així que, ara, a vostè li pertoca assumir la seva responsabilitat i no disfressar-se de víctima. Perquè vostè serà millor o pitjor gestor, però forma part d'un govern que, en el seu moment, va anomenar-se 'el dels millors'. I, pel que veig, ho estan fent prou malament com perquè el poble, representat -en part- per l'Acadèmia del Cinema, els hi pugui llançar quatre crítiques. Que, com a bon demòcrata, hauria de saber encaixar.
8) Ah, i la propera vegada que juri un alt càrrec polític, ha de saber que no tota la cultura que es fa en aquest país serà de la seva corda ideològica. Només faltaria, oi?
2) Vaig riure bastant amb les cares dels polítics que enfocaven les càmeres de televisió quan els presentadors els hi estaven dient quatre veritats ben dites.
3) El to d'aquestes veritats va ser sempre el de la ironia. I suposo que això és el que els hi devia fer més ràbia, al Conseller de Cultura i al President de la Generalitat de Catalunya.
4) Resulta que aquest primer, en Ferran Mascarell, ahir es va queixar per les crítiques rebudes a la Gala d'entrega de premis. Va deixar anar, també en to sarcàstic, un llibertat d'expressió, mirant a en Joel Joan, president de l'Acadèmia del Cinema català.
5) I després de dir això, va afegir que no havia tingut oportunitat de contestar, de replicar aquelles crítiques rebudes. Tanmateix, les estava contestant en aquell precís moment.
6) Doncs miri, senyor Mascarell: nosaltres sí que no tenim oportunitat de contestar ni de replicar res del que vostès aproven i executen, senzillament perquè no tenim aquestes habitacions plenes de periodistes on hi feu les rodes de premsa, i perquè vostès tampoc han treballat gaire perquè nosaltres, el poble, pugui expressar-se i participar. No ens agraden les seves mesures neoliberals per sortir d'una crisi que nosaltres tampoc no hem provocat. Ho hem dit al carrer i no ens han fet cas.
7) Així que, ara, a vostè li pertoca assumir la seva responsabilitat i no disfressar-se de víctima. Perquè vostè serà millor o pitjor gestor, però forma part d'un govern que, en el seu moment, va anomenar-se 'el dels millors'. I, pel que veig, ho estan fent prou malament com perquè el poble, representat -en part- per l'Acadèmia del Cinema, els hi pugui llançar quatre crítiques. Que, com a bon demòcrata, hauria de saber encaixar.
8) Ah, i la propera vegada que juri un alt càrrec polític, ha de saber que no tota la cultura que es fa en aquest país serà de la seva corda ideològica. Només faltaria, oi?
Escolta'm literat -si vols-, escriptor o el que siguis, automàticament escric que no t'estranyi el que vindrà. Tampoc pensis que és res de l'altre món.
Tu que escrius, escriu bé, almenys: "Tot tu dius tu mateix, tu sabràs..."
Homeee, senyor escriptor, quina errada!
(Em diuen repelent)
Seguim... És que em vaig llegint la teva contestació en dues "pestanyes" diferents i, és clar, no tenc prou memòria.
Que quedi ben clar; no, NO ENS AGRADA ELS QUE HAN SORGIT "ELEGITS".
I si s'hi presenten o no, a mi què m'expliques, no és el tema que em preocupa,
i tampoc m'ocupa el tema podrit del polític català.
M'importa el que diu ben dit en Freixas (perdona que et foti per aquí dins),
i m'emprenya que un JR o un xil·la o qui sigui -ja t'ho he dit- mal-interpreti
paraules.
O mal-intencioni les seves, ironitzant la paraula poble.
La teva honestedat, em sembla mooolt... honesta.
Però les subvencions van molt bé, si es destinen bé.
I no hi entenc gaire de subvencions, així que deixe'm-ho estar si vols.
I company conseller, vull dir, aconsellador, esper que entenguis que a mi la festeta tampoc era del meu gust, com tampoc ho són altres cosetes que es fan per allà darrere. Ja m'enténs...
Igual que és fotut estar a l'atur, hi tant.
Com et podem ajudar?
Respecte idò.
Ei, no et volia fer enfadar, de debò, senzillament et contestava,
o més ben dit, donava la meva opinió amb el mateix dret, que assegut,
l'has donat tu.
El pardal un poc pertot, al cap, a l'entrecuix... Mira tampoc ho trob important.
Ah, i retorno al teu primer post, el Parlament català no té res de respectable,
mentres elles i ells no ens respectin.
En vols saber unes quantes de bones del que fan els i les elegides?
Llegeix home/dona llegeix.
Atentament...
...amb tota sinceritat...
A reveure.
Adéu
Així doncs, estic plenament d'acord amb en Ferran Mascarell, cal creure que les coses es poden fer bé i que no tots els polítics són corruptes i que, per descomptat, si ens volem queixar ens poguem queixar ja que de motius n'hi ha molts! però que ho fem utilitzant la ironia en el seu sentit més intel·ligent i convincent i no com va passar a la Gala dels Gaudí que no ha fet que tirar-se pedres damunt el propi teulat. L'actitud arrogant dels organitzadors de la gala em sembla també reprobable.
una abraçada company!
El que és perillós és mal-interpretar les paraules.
O mal-intencionar les perilloses paraules que interpretes.
Xicotot, si a tu et representa millor en Mas-carell i en Mas-colell,
endavant, tu, que jo m'estim més en Xavi Mira i en Joel Joan, per sincers.
I no m'agraden els personatges que interpretes tu.
Jo, com a secundari, sóc el xungu de la pel·lícula.
Saps allò de "volem el pa sencer"?
Au idò, que encara et mossegaré.
(Cesk, et saludo i t'abraç, company.)
Ens agradi o no, ens representen més qui s'han presentat a unes eleccions i han sortit elegits, que no pas uns altres que no s'han presentat. Altra cosa és l'estimació que cadascú tingui o no per algú. I, sincerament, no m'estimo més a Mas-carell o al Mas-colell que al Xavi Mira i al Joel Joan; però sóc de l'opinió que no és honest el voler viure de subvencions públiques. I la festa -el petit troç que vaig veure- no era del meu gust, però això no tindria cap importància a no ser que potser, en part, estava finançada amb part del meu subsidi d'atur.
No sé què vols dir amb això dels "personatges que [jo] interpreto" i el xungo de secundari... Tot tu dius tu mateix, tu sabras...
Ja ho sé allò de que no ens alimenten les molles, però segons quin pa no el vull (prefereixo fer dejuni: és millor per la salut). Tots els meus respectes, a l'Ovidi Montllor i al Cesk.
Un consell: no m'amenassis amb mossegar-me, "company", que fas el penes.
Jo sé amb quines mans escric. El què no sé és si tu tens el pardal entre les cuixes o dins el cap (espero que no escriguis amb el pardal, però).
Amb tota sincerat, adéu.
De totes maneres, aqui s'ha vist que és perillós mossegar la mà de qui et dona de menjar.
Atentament