Galdric |
dimecres, 8 de febrer de 2012 | 09:38h
Així com l’avantguarda literària va durar dos dies, l’avantguarda artística ja fa més d’un segle que remena la cua. L’explicació és fàcil: la literatura necessita el públic, però la pintura i l’escultura no; en té prou amb un còctel ben agitat d’experts, galeristes, elits culturals, organismes públics, milionaris, inversors i blanquejadors de diners. Convertida en religió oficial, l’avantguarda artística ha omplert museus d’obres admirables, bones, mediocres, dolentes o, directament, espantoses i ridícules. En nom de l’originalitat, la ruptura i la provocació, tot és possible i tot queda justificat. Però es pot discrepar perfectament de la necessitat que l’obra d’art sigui original, trencadora i provocativa. El valor artístic no té res a veure amb això. La majoria de grans obres que tots apreciem no compleixen cap de les tres condicions anteriors. Les obres d’Antoni Tàpies (de qui lamentem la mort, evidentment) són lletges i monòtones, i és comprensible que el públic normal i corrent les contempli amb total indiferència. Realment seria preocupant viure en un país entusiasmat unànimement per l’obra de Tàpies. Els experts -o els mandarins culturals- solen dir que si no apreciem segons quin tipus d’art és perquè estem intel·lectualment poc formats, però aquest és un típic comportament sectari i no cal fer-ne cas. Per acabar, potser seria bo recordar unes paraules del filòsof Karl R.Popper a propòsit de l’art:
“Wagner va fomentar també la gairebé histèrica i acrítica idea del geni incomprès; el geni que no tan sols expressa l’esperit del seu temps, sinó que de fet està “per davant del seu temps”; un líder que normalment és mal comprès pels seus contemporanis, excepte per uns quants experts “avançats”. La meva tesi és que la doctrina de l’art com auto-expressió és merament trivial, confusa i buida –encara que no necessàriament viciosa, a menys que es prengui seriosament i pugui portar amb facilitat a actituds egocèntriques i a la megalomania. Però la doctrina que el geni ha d’estar per davant del seu temps és gairebé totalment falsa i viciosa, i obre l’univers de l’art a avaluacions que no tenen res a veure amb els valors de l’art.” Karl R.Popper. Búsqueda sin término.
“Wagner va fomentar també la gairebé histèrica i acrítica idea del geni incomprès; el geni que no tan sols expressa l’esperit del seu temps, sinó que de fet està “per davant del seu temps”; un líder que normalment és mal comprès pels seus contemporanis, excepte per uns quants experts “avançats”. La meva tesi és que la doctrina de l’art com auto-expressió és merament trivial, confusa i buida –encara que no necessàriament viciosa, a menys que es prengui seriosament i pugui portar amb facilitat a actituds egocèntriques i a la megalomania. Però la doctrina que el geni ha d’estar per davant del seu temps és gairebé totalment falsa i viciosa, i obre l’univers de l’art a avaluacions que no tenen res a veure amb els valors de l’art.” Karl R.Popper. Búsqueda sin término.
