Durant l'hivern, les baixes temperatures i la contaminació lumínica dels àmbits urbans reduïxen el temps que observem el cel nocturn. Tant és així que, sovint, oblidem que els moviments de rotació i translació del nostre planeta condicionen el lloc exacte de la volta celeste on contemplem les constel·lacions. Un dels exemples clars és l'Óssa Major, una de les més conegudes i fàcilment localitzable. Al llarg de l'estiu podem veure-la, al vespre, amb la punta del denominat carro cap avall, no obstant això, durant aquestes dates i al principi de la nit la trobarem completament del revés i durant la matinada, anirà canviant. Al matí presenta la mateixa disposició que en l'època estival, però no podem veure-la perquè a aquestes hores és ja de dia. L'òrbita de la Terra ens permet observar zones de l'univers distintes, segons les hores, mentre que al llarg de l'any accedim a constel·lacions diferents. «Cada mes, les constel·lacions surten dues hores més prompte, amb el que el firmament es desplaça 30 graus per l'efecte de la translació», explica Enric Marco, del Departament d´Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València. L'Óssa Major, com destaca Marco, és una constel·lació circumpolar, de les que no es pon mai des de les nostres latituds i veure-la de cap per avall en aquests mesos ens permet comprovar que la Terra gira al voltant del Sol.
Tot circula i ens mostra diferents punts de vista, constants i canvis, un univers que ens atrau i ens deixa al lloc petit de l'espectador, no pas del protagonista, a la "nit dels ignorants"
