Cada cop que algú d'ERC diu que som un partit d'esquerres, cada cop que algú reinvidica el projecte de l'esquerra nacional, surten una colla de brètols (hooligans en anglès, si us agrada més) que ens esbronquen per aquesta pretensió política. Sovint ho fan en nom de l'independentisme amb aquell pseudoargument que diu que ni dretes ni esquerres i que primer és Catalunya o aquell altre criptoconvergent que ens demana si encara no hem après la lliçó. Uns i altres no fan més que provocar soroll i confusió en uns moments en què cal que el país se centri i vagi per feina, perquè la cosa no està per gaire rialles.
Si hi ha algun independentista que de veritat és més independentista que d'esquerres o que ha decidit renunciar a la defensa d'un model de societat per guanyar la independència li he de dir que crec que s'equivoca, però que li respecto la decisió. Crec que s'equivoca perquè la dreta, els qui fan polítiques que provoquen que els rics siguin més rics i els pobres siguin més pobres, no deixarà de treballar pel model de societat que defensa tant si es decideix a fer-se independentista com si continua ancorat en el regionalisme ruïnós. És ingenu, doncs, pensar que la nostra renúncia a una Catalunya socialment justa ajudarà el procés d'independència. El resultat només serà que podríem arribar a la independència amb un país molt de dretes o que podríem no arribar a la independència i ens hauríem de menjar, igualment, un país molt de dretes. Per tant, quan algú diu que no vol saber res d'ERC fins que no sigui independentista i prou li hem de buscar el riure per sota del nas, perquè segurament és un neoliberal disfressat de dimoniet o de troll.
El problema que té aquest país ara mateix és molt greu. És un problema de percepció semblant al que comentava ahir, allò que la majoria vol la independència però no és conscient de si mateixa i creu que en un referèndum guanyaria el no. En aquest cas, la gent no percep que el govern de CiU ho estigui fent malament. Fa poc més d'un any, més d'un milió de vots van avalar l'actual govern i les enquestes reflecteixen encara un desgast mínim. Això fa que el govern de CiU percebi que té carta blanca per continuar retallant prestacions socials contra el bon criteri dels economistes més prestigiosos, que ja fa temps que diuen que l'austeritat és una pèssima recepta. A l'Estat espanyol ja li va bé que CiU li faci aquesta feina en nom del nacionalisme i de la seriositat. Quan ja no quedi país els donaran un copet a l'esquena i els diran que moltes gràcies.
És urgent, doncs, que l'esquerra nacional s'articuli amb fortalesa, que es refaci aviat de la destrossa que va provocar el PSC quan en va abandonar el projecte per autoimmolar-se al servei del PSOE. I qui digui que això és tornar al "tripartit" (per fer servir el llenguatge tan poc respectuós amb el Govern de Catalunya d'aquesta mena de hooligans) s'equivoca o menteix amb tota la intenció i amb tota la perversitat. La nova esquerra nacional, renascuda de les cendres de tot allò que estúpidament han cremat els socialistes, s'articularà sobre la base d'un estat propi. I el fet que no tothom ho tingui clar encara no ha de ser excusa per no treballar-hi, perquè la unió sota el paraigua de l'autonomia o d'una Espanya federal inexistent ja no és possible. Només gestionant els nostres recursos podrem contruir una Catalunya socialment justa. Si no ataquem d'arrel el problema de l'espoli fiscal que practica l'Estat espanyol no ens en sortirem mai. I si continuem dividits tindrem govern de CiU per anys i panys.
Per això celebro que Oriol Junqueras estigui treballant en aquest sentit, que es reuneixi amb ICV, que busqui tots els acords possibles i que es reunieixi amb els sindicats [nota UGT], però que alhora deixi clar que no volem saber res del PSC mentre continuï en aquesta línia de submissió al PSOE. Per primer cop tenim l'oportunitat de construir una esquerra nacional sense el llast del PSOE i amb un ampli suport social, que planti cara a CiU i que el 2014 en sigui una clara alternativa. La gent d'esquerres d'aquest país té aquesta responsabilitat històrica. Continuar abraçat a la decadència del PSOE no té cap sentit. I mentre aquesta gent bada CiU continua fent les seves polítiques. Anem per feina?
El problema que té aquest país ara mateix és molt greu. És un problema de percepció semblant al que comentava ahir, allò que la majoria vol la independència però no és conscient de si mateixa i creu que en un referèndum guanyaria el no. En aquest cas, la gent no percep que el govern de CiU ho estigui fent malament. Fa poc més d'un any, més d'un milió de vots van avalar l'actual govern i les enquestes reflecteixen encara un desgast mínim. Això fa que el govern de CiU percebi que té carta blanca per continuar retallant prestacions socials contra el bon criteri dels economistes més prestigiosos, que ja fa temps que diuen que l'austeritat és una pèssima recepta. A l'Estat espanyol ja li va bé que CiU li faci aquesta feina en nom del nacionalisme i de la seriositat. Quan ja no quedi país els donaran un copet a l'esquena i els diran que moltes gràcies.
És urgent, doncs, que l'esquerra nacional s'articuli amb fortalesa, que es refaci aviat de la destrossa que va provocar el PSC quan en va abandonar el projecte per autoimmolar-se al servei del PSOE. I qui digui que això és tornar al "tripartit" (per fer servir el llenguatge tan poc respectuós amb el Govern de Catalunya d'aquesta mena de hooligans) s'equivoca o menteix amb tota la intenció i amb tota la perversitat. La nova esquerra nacional, renascuda de les cendres de tot allò que estúpidament han cremat els socialistes, s'articularà sobre la base d'un estat propi. I el fet que no tothom ho tingui clar encara no ha de ser excusa per no treballar-hi, perquè la unió sota el paraigua de l'autonomia o d'una Espanya federal inexistent ja no és possible. Només gestionant els nostres recursos podrem contruir una Catalunya socialment justa. Si no ataquem d'arrel el problema de l'espoli fiscal que practica l'Estat espanyol no ens en sortirem mai. I si continuem dividits tindrem govern de CiU per anys i panys.
Per això celebro que Oriol Junqueras estigui treballant en aquest sentit, que es reuneixi amb ICV, que busqui tots els acords possibles i que es reunieixi amb els sindicats [nota UGT], però que alhora deixi clar que no volem saber res del PSC mentre continuï en aquesta línia de submissió al PSOE. Per primer cop tenim l'oportunitat de construir una esquerra nacional sense el llast del PSOE i amb un ampli suport social, que planti cara a CiU i que el 2014 en sigui una clara alternativa. La gent d'esquerres d'aquest país té aquesta responsabilitat històrica. Continuar abraçat a la decadència del PSOE no té cap sentit. I mentre aquesta gent bada CiU continua fent les seves polítiques. Anem per feina?
L'Esquerra Nacional ja existeix. Es ERC. Cal que ho faci molt i molt bé perquè vagi atraient votants de PSC i ICV encara que sigui a títol individual. No hi veig altre solució.
Per això cal un partit independenstista seriós i creïble d'esquerra i un altre de dreta. El d'esquerra és ERC i ara està portant una línea molt bona i encertada després d'uns anys de múltiples errors, despropòsits i lluïtes fraticides. Sobre tot: No la cageu, continueu així.
El de dreta hauria de ser CiU però no està, de moment, assumint la seva responsablitat. Esperem que no trigui gaire en fer-ho perquè la degradació econòmica i nacional de Catalunya avança a gran velocitat i si CiU tarda gaire més en reaccionar potser serà massa tard.
Identificar independentisme i esquerres, ens porta a marginar moltes persones de l'independentisme que volen el millor pel país i per a tothom, encara que els d'esquerres cregueu que estem equivocats. O és que un país independent no tindria dretes i esquerres?