VilaWeb.cat
 
carme.laura | dimecres, 8 de febrer de 2012 | 09:20h

Mai no he entès la seva obra pictòrica, hagués volgut entrar-hi amb millor coneixement, no veure-la de manera senzilla. Veure en la porta crucificada quelcom més que una veritat silenciada, hagués volgut entendre un significat ocult en la sirga àspera que ofega o deslliura o desxifrar un codi secret en la insistent creu negra ni dibuixada ni pintada sinó feta amb traços gruixuts i ferms.

Les quatre barres de la nostra terra, l'escriptura en català feta art, els retalls de les cròniques testimonis de la nostra història, el vermell de sang orgullós no m'han semblat metàfores o matèria pictòrica sinó l'expressió incontenible de l'amor a la pàtria de l'artista absolut, del català universal.

No he entès el que hi ha d'ocult en l'obra de Tàpies. Només hi he vist la humilitat  del creador que se sap gran i protagonista d'una revolució en el món difícil i superior de l'art. El creador d'una obra de temes i enigmes eterns tractats amb materials propers, senzills, rústecs com la humanitat.

És paradoxal que sense entendre-la hagi admirat l'obra d'Antoni Tàpies i que, en veure-la, hagi sentit un crit de denúncia, un silenci interrogant, un malestar i amor, molt d'amor per la gent petita i les coses petites.

No són aquests dies temps de tristor. L'artista no és mort, viu en l'eternitat.

Comentaris: 3
  • Sentir
    Victoria | dijous, 9 de febrer de 2012 | 14:01h
    Sentir un crit de denúncia, un interrogant i molt d'amor a la gent i les coses petites. És així i és el mateix que a mi m'arriba. Un artista no és un pedagog. Sobre tot ha de fer sentir... i a més mostrar-se.
  • Un dit de front
    josepselva | dimecres, 8 de febrer de 2012 | 11:56h
    Potser no hi ha res a entendre i l'obra és el vestit del rei nu, o potser no. Em marervella que ens qüestionem les nostres capacitats intel·lectuals quan parlen els oracles. Potser hem tronat a la Magna Grècia?. Tan de bo.
  • De la lletjor en va fer art
    Joan C. | dimecres, 8 de febrer de 2012 | 10:10h
     Un actiu immens per al país. Quantes associacions i entitats del país, ofegades econòmicament, van acudir a Tàpies a la recerca d'una obra d'art que els permetés vendre'n després litografies per sortir del forat? I no sols al Principat! Al País Valencià i a Perpinyà també van ser testimonis de la seva generositat i patriotisme. Potser sí que Tàpies va triar convertir la lletjor en art, com si un malestar intern el portés a fer de la seva obra una mena de denúncia per la manca de llibertat del seu propi país i de la seva gent. Efectivament, l'artista no és mort, viu en l'eternitat.

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031