Vivim temps en què el mot sindicalista ha esdevingut sinònim de paràsit. La tesi oficial, que reprodueixen de forma acrítica la majoria de mitjans, és que els sindicats són un llast per a la societat, rèmores del passat que viuen de gestionar sucoses subvencions i es dediquen a posar pals a les rodes al progrés. Les organitzacions de treballadors són presentades com estructures en decadència, amb poca implantació i nul·la representativitat, i els seus afiliats, com una colla de dropos que es dediquen a no fotre brot.
Jordi Martí |
dimecres, 8 de febrer de 2012 | 18:06h
L'altre dia vaig veure el patró de Ryanair fent el ganso per la tele i enfotent-se'n dels sindicats i em va fer molta pena. Sembla que hem retrocedit a principis del segle XIX, però amb pantalles.
Vivim temps en què el mot sindicalista ha esdevingut sinònim de paràsit. La tesi oficial, que reprodueixen de forma acrítica la majoria de mitjans, és que els sindicats són un llast per a la societat, rèmores del passat que viuen de gestionar sucoses subvencions i es dediquen a posar pals a les rodes al progrés. Les organitzacions de treballadors són presentades com estructures en decadència, amb poca implantació i nul·la representativitat, i els seus afiliats, com una colla de dropos que es dediquen a no fotre brot. 
