La vida és molt complexa, ja ho deien també els grans François Truffaut i en Woody Allen. (NOTA: MOLTS COMENTARIS MEUS ELS DESO ARA SOBRETOT A LA MEVA PÀGINA DE FACEBOOK)
Diversos episodis en els darrers mesos han posat l’exhibició de banderes catalanes en el punt de mira dels sectors més espanyolistes
La doble versió de la portada del darrer llibre infantil de Geronimo Stilton i la rectificació a la web dels Minnesota Timberwolves sobre la “identitat” de Ricky Rubio, els dos últims casos aquesta setmana
La web dels Timberwolves, amb la senyera Foto: ARXIU.
Els jugadors del Barça amb la senyera Foto: ARXIU.
La web dels Timberwolves, amb la bandera espanyola Foto: ARXIU.
Cesc, amb l’estelada Foto: ARXIU.
Jugadors com Cesc, Xavi,Puyol i Piqué han estat molt criticats per la bandera amb què han celebrat els triomfs
La senyera, i no diguem ja l’estelada, provoca al·lèrgia. Això, si més no, es pot pensar si es repassa el seguit d’episodis que s’han produït els darrers mesos –no cal anar gaire més enllà de l’estiu per trobar-ne una pila– i que han posat la bandera catalana en el punt de mira dels sectors més espanyolistes. Sembla que per a alguns la seva simple presència provoca urticària.
L’últim exemple, aquesta setmana, esquitxa un dels personatges infantils del moment. Resulta que la darrera aventura del ratolí Geronimo Stilton, tot un fenomen editorial mundial entre la quitxalla, amb més d’un milió de llibres venuts només a l’Estat espanyol, se situa en el context de la diada de Sant Jordi. Va ser una idea sorgida aquí, a Estrella Polar, del Grup 62, i amb el títol El llibre i la rosa va sortir dijous a la venda a Catalunya, amb l’acció centrada a Barcelona i referències a la llegenda del drac i fins i tot als castellers. La història segurament s’exportarà a tot el món, però l’edició en castellà, a càrrec de Destino, del grup Planeta, incorporarà algun retoc que n’amaga l’origen català. D’entrada, la referència a la rosa en el títol, que es dirà, tan sols, El día del libro, diuen que per promocionar la Fira del Llibre de Madrid. A més, les senyeres que, al dibuix de la portada catalana, decoren les paradetes de la rambla per on passeja Stilton tampoc apareixen en la versió castellana. Asseguren que aquest és el dibuix original que va arribar de l’editorial mare a Itàlia, però els va la mar de bé, als editors, que no hi surtin senyeres. No fos cas que fessin mal als ulls als nens espanyols…
A una fòbia pitjor es pot atribuir l’altra polèmica de la setmana. Dilluns la web dels Minnesota Timberwolves, l’equip de l’NBA on juga el base del Masnou Ricky Rubio, estrenava pàgina en castellà dedicada al mercat hispà. Hi destacava la fotografia de dos jugadors: la del porto-riqueny Barea, flanquejat per la bandera d’aquest estat lliure associat als Estats Units, i la del català, és clar, acompanyada amb la senyera. Ai, però, quan es van assabentar d’aquest “error” o “ficada de pota”, segons ho definirien mitjans com ara Marca o El Mundo! Van posar el crit al cel! No havien passat ni 24 hores que la web ja havia substituït la senyera per larojigualda, amb tanta barroeria –vés a saber quines trucades devien rebre, els americans– que de fons encara s’hi veu, difuminada, part de la bandera catalana.
Al món de l’esport, de fet, és on trobem més casos d’al·lèrgia a símbols catalans. En la semifinal de la darrera Champions a Madrid, molts seguidors del Barça van denunciar que els havien requisat, sense cap raó, les estelades amb les quals volien entrar al Santiago Bernabéu. Després de guanyar la supercopa d’Europa a Mònaco, al Cesc Fàbregas, que acabava de tornar al Barça després de vuit anys aliè a tot a Anglaterra, se li va acudir fer la volta d’honor amb una estelada a l’esquena. Amb prou feines havia arribat al vestidor que les xarxes socials i alguns programes televisius ja n’anaven plens, qualificant-la pel cap baix d’“insígnia anticonstitucional comunista”. Minuts després el jugador penjava una disculpa al Twitter, dient que es pensava que era una senyera “com totes”…
Potser ni així s’hauria estalviat les crítiques. I si no que ho pregunti als seus companys Puyol, Xavi i Piqué, que, després de guanyar el mundial de Sud-àfrica amb la selecció espanyola, van haver de donar explicacions per haver-se passejat durant les celebracions amb una bandera catalana que, per cert, ara s’exposa al Museu del Barça. Tan gran és la fixació d’alguns, de fet, que Xavi i Puyol ja havien estat criticats el 2007 per haver amagat, amb el seu doblec, la rojigualda que duien estampades les mitgetes, abans d’un partit de seleccions contra Letònia.
Ara que, tot i que no consola gaire, cal dir que la senyera no ha estat l’únic objecte de la ira espanyolista: després de guanyar el campionat d’Europa sub-19, l’agost passat, l’entrenador espanyol Ginés Meléndez va arrabassar de males maneres la bandera asturiana que exhibia un futbolista, Juan Muñiz, en la recollida de medalles. Es veu que la federació havia prohibit que durant les celebracions s’exhibís cap insígnia… que no fos l’espanyola, és clar.
No és a l’esport d’elit, però un cas semblant va passar també a l’agost, als Jocs Mundials de Policies i Bombers a Nova York. Un grup de participants catalans es va avançar a la delegació oficial per aixecar un castell que es va coronar amb una estelada. No cal dir que la delegació espanyola, que ja estava molesta perquè a l’acreditació dels catalans hi apareixia la senyera, els va dedicar tota mena d’insults i vexacions, i els va “contestar” exhibint banderes espanyoles amb el toro d’Osborne…
La polèmica ha esquitxat també últimament diversos municipis catalans, on ja són usuals les mocions i sentències a favor i en contra de les banderes que onegen a l’ajuntament. Especialment greu va ser el cas de Masquefa, on un regidor independent va atropellar dos veïns que havien tret la rojigualda que acabava de penjar al balcó consistorial el Dia de la Hispanitat. Al contrari va fer el Bisbat de Sant Feliu de Llobregat per la Diada: treure la senyera de la catedral, ja que “és un símbol polític i no es pot penjar en una institució que ha de ser neutral”, deia el toledà Juan Pedro Pulido, secretari del bisbe. Els campaners, que se’n sentien responsables, es van enutjar i van amenaçar de dissoldre’s, però la situació es va reconduir i, tot just des del 12 d’octubre, la senyera torna a onejar. Per ara.
I ara, les samarretes del Barça.
Les que es van filtrar a la premsa per a la propera temporada no incorporen la senyera com els darrers anys, i això també ha causat malestar. Segons filtracions posteriors, però, sí que la duran, fins i tot augmentada.
Darrera actualització ( Diumenge, 5 de febrer del 2012 02:00 )
L’obsessió dels espanyolistes d’espanyolitzar Catalunya és de psiquiatra. És com exigir a les pel.lícules franceses que siguin parlades en anglès “perquè avui dia, si no se’n fan en anglès, no les volen veure ningú fora de França”. A més a més, d’aquesta obsessió arriba fins i tot a dir, com sento sovint a Madrid (on hi resideixo), que cap madrilenya “con dos dedos de frente” tindria una relació amorosa amb un català. Es creuen molts madrilenys tan “mascles”, que si una dona s’embolica amb un català, és que ella és ximpleta, però si una dona deixa un català per embolicar-se amb un madrileny, aleshores, de cop i volta, ella té la intel.ligència d’Albert Einstein. Potser exagero, però els catalans tenim que aguantar moltes coses i moltes humiliacions. Crec que en Francesc Macià va dir: “El poble català és generós, però no li agrada gens ésser decebut”.
És molt i molt trist. Us acosto una reflexió pausada, reconeixent el detall d'aquest simple ratolí com la millor mostra de la utopia de l'Espanya plurinacional. Ens conviden a marxar, i ens hem de servir d'aquests exemples que gentilment ens cedeix Espanya per convèncer els que encara en dubten: http://superviventcatala.blogspot.com/2012/02/un-ratoli-descatalanitzeu-lo.html
Internet facilita als escriptors novençans això de poder editar o publicar els nostres escrits sense esperar el plàcet de les editorials, sobretot els que hem passat per milers i sempre rebutjats. Ara, Lulu.com és una de les editorials que ens deixa publicar alguna cosa, en milers de formats. I aquesta és la meva pàgina, a la qual desaré de petites novel.les meves, que podeu comprar-hi si voleu.
Cadena d'emisores locals catalana, amb programació bilingüe (català i castellà). Té entre les seves estrelles actuals a l'Alfons Arús i els seus programes "Arucitys" i "Força Barça".
Original sèrie d'animació de Televisió de Catalunya, premiada amb el Premio Ondas, dibuixada per Juanjo Sáez, sobre un noi que no pot madurar i la seva opressiva família, els Masdeu.
Canal de televisió entre França i Alemanya, de contingut cultural i de qualitat, de gran prestigi a tot Europa.
(Deso aquí l'accès a la seva variant en francès. En alemany, escriviu http://www.arte.tv/de).
La més prestigiosa revista cinematogràfica francesa, que va influir molt en el cinema europeu i mundial, i d'on van sortir prestigiosos cineastes com en François Truffaut, que va començar aquí fent crítiques de pel.lícules. "Cahiers..." també té una edició en espanyol:
http://www.caimanediciones.es/
La ràdio pública de la Generalitat de Catalunya, amb una programació de qualitat i amb diverses emisores, siguin de música clàssica, informació, cultura i d'altres coses.
La revista femenina amb més gosadia i sempre defensant la idea de que la dona té dret a tenir la seva sexualitat i la seva vida (sexual, afectiva, laboral...) com a vulgui. També els homes poden llegir-la, no ho tenen pas prohibit. En podrien aprendre molt per tractar-les millor.
L'equival.lent futbolístic del POLÒNIA a TV-3, centrat en l'humor esportiu, amb preferència a parodiar els del Barça, el Reial Madrid... i de tant en tant, d'altres equips. Igual de divertit i enginyòs.
Un altre gran programa informatiu del món del cinema, "Días de Cine", ja també veterà en la seva graella, que malgrat els canvis recents de presentadors (o no tenir-ne cap) ha mantingut una qualitat i un rigor sense cap dubte.
Pàgina web amb fitxes i dades dels doblatges a la nostra llengua. També té una altra pàgina web del doblatge al castellà, igualment interesant (www.eldoblaje.com).
La productora d'Andreu Buenafuente, que produeix tota mena de programes de televisió, des de la mítica sèrie "Plats bruts" fins el mateix programa de l'Andreu, sigui qual sigui el canal on hi treballa.
Bloc del programa de Catalunya Música que presenta en Xavier Cazeneuve cada setmana sobre música de cinema, de manera entretinguda, amena i molt seriosa. L'accès al bloc del programa i també a tots els programes emesos del mateix.
Pàgina web d'actualitat cinematogràfica, i amb la novetat que és també per descarregar-ne pel.lícules, això sí, pagant-les cadascuna (el "streaming"). Té moltes pel.lícules estrangeres inèdites al nostre país, algunes ni tant sols han sortit aquí en DVD (també pagant-les, en streaming).
Un dels millors humoristes gràfics de l'Estat espanyol, el veterà Antonio Fraguas De Pablo "Forges" i els seus personatges sempre amb ulleres, com ell mateix.
La gran revista cinematogràfica espanyola, que va començar com un setmanari i des de fa tres dècades és mensual. Amb més de mig segle d'existència, una rigurosa i amena informació del món del cinema.
Enllaç a www.imdb.com, en la seva versió en castellà, i la seva immensa base de dades de cinema i televisió. A veure si la fan algun día en la nostra llengua també, però està bé.
Sèrie de Televisió de Catalunya sobre la vida quotidiana de cinc dones barcelonines de diverses edats i condicions socials. Cadascuna lluita per ser feliç a la vida, cadascuna al seu estil.
La nova sèrie de TV-3, detectius a la catalana amb un punt de costumisme de casa nostra i amb un cert suspens. Però amb personatges propers a nosaltres.
Pàgina web d'una xarxa de restaurants de cuina tradicional catalana, als quals vaig sopar un dia, i que tenen també un recetari dels plats que hi serveixen, que vosaltres podeu també cuinar a casa vostra.
El nostre estimat i simpàtic showman, actualment triomfador a Antena 3 TV amb el seu peculiar estil, en la seva pàgina web. També té una altra, www.buenafuente.tv , dedicada al seu programa televisiu actual.
Un interesant bloc que és dels molts que hi podem trobar a la pàgina web del gran diari LE MONDE, on el seu autor, en Pierre Assouline, fa reflexions en veu alta sobre la Literatura en general.
De les poques cadenes de televisió que encara no han sigut aixafades per l'epidèmia carrinclona i ultradretana. Clarament d'esquerres, però, ves per on, és de les cadenes més respectuoses amb Catalunya.
El setmanari satíric francès per excel.lència, que a l'Estat espanyol va tenir un equival.lent, que va durar poc de temps, dit "EL COCODRILO". Independent de tal manera que no duu mai publicitat en les seves vuit pàgines setmanals, en l'impressió format vànova de llit de matrimoni.
Diari electrònic francès dedicat als seus compatriotes residents a l'estranger (www.lepetitjournal.com). Però inclou moltes edicions locals, algunes d'elles a l'Estat espanyol, i una d'elles dedicada exclusivament a Barcelona, l'accès del qual us deixo aquí.
Malgrat l'estrany títol, un homenatge amagat a la pel.lícula de François Truffaut "Els 400 cops", l'autora, Agnès Giard, sexòloga, al diari francès LIBÉRATION, ens parla del "planeta sexe" amb claredat i sense dobles llenguatges.
Bloc del diari LE MONDE, a la seva edició on line, on els seus corresponsals a l'Estat espanyol hi parlen d'un gran esdeveniment d'actualitat: els Indignats i tot allò que té a veure amb ells, amb els canvis d'hàbits polítics per tot el país.
Nou canal de televisió per Internet en català, amb tota mena de continguts independents o interactius. També té connexions amb moltes televisions en llengua catalana, dels Països Catalans o d'Andorra.
Curiòs i interesant programa de ràdio cinèfil, amb gairebé vint anys en antena a la Cadena SER, i que va fer famòs un peculiar crític de cinema: Teófilo el Necrófilo, nebot d'Hannibal el Caníbal.
Mortadel.lo i Filemó, els agents de la TIA, l'inútil Professor Bacteri, el Super Vicenç, l'Ofèlia, la Irma... tots aquests personatges immortalitzats per Francesc Ibáñez, que també tenen la seva definició al Viquipèdia:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Mortadel%C2%B7lo_i_Filem%C3%B3
Pàgina web dedicada a un dels més grans catalans universals, el genial músic Pau Casals, que fins i tot va emocionar Kennedy a la Casa Blanca interpretant amb el violoncel "El Cant dels Ocells"
Pàgina web francesa de la dibuixant i il.lustradora Pénélope Bagieu, amb el seu personatge Pénélope Jolicoeurt i els seus llibres, amb d'altres personatges com la Joséphine.
En memòria d'aquesta magnífica revista de còmics francesa, apareguda el 1954 i desapareguda el 1989. Aquesta pàgina web fa el record dels seus millors moments.
A més del barri més entranyable de Barcelona, és el títol del primer gran serial de Televisió de Catalunya, que va ser model de les posteriors sèries amb un estil semblant a Catalunya i fins i tot a l'Estat espanyol. La família Aiguadé ya és, per a nosaltres, com de la família. TVC li dóna aquesta pàgina web.
De les més importants cadenes de ràdio europees, destaca amb veu pròpia la famosa cadena francesa, amb seu a París. La nostra Catalunya Ràdio és semblant a Radio France, amb diversos canals de ràdio: un de generalista i d'altres temàtics.
Una simpàtica pàgina web amb una cosa tant de la nostra terra i tant d'entranyable: les auques. I amb tot això que ajudi a difondre la nostra cultura arreu del món.
Acudits diaris del diari "PÚBLICO" d'en Bernardo Vergara. I "PISO PARA CUATRO", divertit còmic sobre la difícil convivència a una casa compartida. Jo mateix comparteixo piso, així que m'identifico amb la pobreta Doris, la protagonista, que té que compartir el pis per l'augment de l'hipoteca.
Pàgina web d'una distrubuidora de DVDs, amb la novetat que son molts d'ells clàssics del cinema que inclou cadascú el doblatge en català que es va fer, en el seu moment, per a la seva emissió a Televisió de Catalunya.
És molt i molt trist. Us acosto una reflexió pausada, reconeixent el detall d'aquest simple ratolí com la millor mostra de la utopia de l'Espanya plurinacional. Ens conviden a marxar, i ens hem de servir d'aquests exemples que gentilment ens cedeix Espanya per convèncer els que encara en dubten: http://superviventcatala.blogspot.com/2012/02/un-ratoli-descatalanitzeu-lo.html