La quarta narració d'aquest recull de l'escriptor de Mequinensa es titula "Nit d'amor del coix Silveri", i narra l'efecte que produeix en algunes persones el fet que els donaran cinquanta mil pessetes per cada persona que forme la unitat familiar en el moment del trasllat del poble vell al nou. En el cas del coix Silveri acaba la narració amb aquests paraules:
Va arromangar-li la camisa. La dona es va encongir; després, acovardida, sense força, va començar a plorar silenciosament.
- Seran cinquanta mil pessetes més, Joana.... Cinquanta mil pessetes... - li repetia Siveri a l'orella.
Quedaven dos anys, temps de sobra per ser dos més a la família, 100 mil pessetes més....... No vos recorda certa política populista de fa pocs anys, quan nuaven els gossos amb llonganisses?
Va arromangar-li la camisa. La dona es va encongir; després, acovardida, sense força, va començar a plorar silenciosament.
- Seran cinquanta mil pessetes més, Joana.... Cinquanta mil pessetes... - li repetia Siveri a l'orella.
Quedaven dos anys, temps de sobra per ser dos més a la família, 100 mil pessetes més....... No vos recorda certa política populista de fa pocs anys, quan nuaven els gossos amb llonganisses?
