Els blocs de VilaWeb - MÉSVilaWeb
Correu Blocs | VilaWeb.cat
julianjuanlacasa | diumenge, 5 de febrer de 2012 | 02:40h

Es va fallar finalment el judici contra l'expresident valencià Francisco Camps, amb el resultat que ja coneixem: indult. El curiós d’això és que no s'hagi dit que va ser indult per la mínima, cinc vots favorables contra quatre, és a dir, que no hi va haver unanimitat, com ens volen fer creure. Tot acusat té dret a la seva innocència fins que no es demostri que no ho és, però en el cas d’en Camps, la seva conducta no era gaire clara, i el curiós és que ara que ja és innocent oficialment, i per tant hauria de donar-se-li novament el càrrec que hi tenia, el seu partit no en vol donar, i menys encara el nou President valencià. Aquest ja ha ocupat el poder amb els seus partidaris, amb tentacles per tot arreu, i els homes de confiança d’en Camps ja han sigut acuradament marginats a llocs irrellevants. 

En la política, n’hi ha de guerres contínues als partits per acumular-hi poder entre una persona i els seus amics, o per treure-se'l a uns altres. Vegeu el poder que Alfonso Guerra segueix tenint al PSOE, tot i que fa gairebé vint anys que es va retirar de la política activa: els seus partidaris són coneguts com els "guerristes", i actuen com a guardians de les essències del partit, o de les essències que al Guerra li semblin vàlides. Fins i tot ell aprofita de tant en tant per donar lliçons d'ètica, com en un intent desesperat d'algun dia tornar a la política i arribar a ser President. 

Això també és al PP, podria parlar d'Aznar, que els seus partidaris, doncs, serien els "guerristes" del PP, que també dicten d’allò que segons ells és ètic o "decent". Però que en Camps no doni lliçons d'honradesa i santedat als que no són del seu partit: que s’amoïni ara per exigir això als del seu, els que han ocupat el seu lloc. Que aquí me’n recordo una frase que diu el personatge de José Sancho a la sèrie "Crematorio": "Quan ets poderós, deixes de ser tota la resta". És a dir, que el poder pot deixar-nos sense capacitat de distingir entre el bé i el mal. 

També polèmic serà el veredicte contra en Baltasar Garzón, del qual no diré si va actuar amb ètica o no com a jutge, simplement és que fora de l'Estat espanyol s’hi veu com absurd que per investigar els crims, perfectament provats, del franquisme, un jutge hi hagi de ser inhabilitat. Els jutges o polítics que als seus països han investigat crims de dictadures són vistos mundialment com a herois, com a França, Alemanya, Xile o Argentina. O “caçadors de nazis”, com el jueu Simon Wiesenthal, son vistos com a herois sense cap màcula. Per això, a "Le Monde" hi veuen com un personatge peculiar i gairebé surrealista al Miguel Bernad, l'ultradretà líder de Manos Limpias, tant per la seva obsessió per portar als tribunals a gent que en d’altres països s’hi veu com a gent honrada com pels seus intents desesperats de justificar a Franco, a qui només li manca exigir la seva immediata beatificació pel Vaticà. 

I les noves mesures per a Educació, resulten fallides en voler imposar cada nou Govern d’allò que vulgui. No he llegit Educació per a la Ciutadania, ja sóc una mica més gran per estudiar-la, no conec a ningú que amb 47 anys, com a jo, estudiï en un col.legi infantil, però aplicava una cosa que a la resta d'Europa s'aplica i es respecta. Si després els diuen antiquats (al nou Govern) a Europa, que no es queixin, que en Nicolas Sarkozy va de conservador i sense immutar-se gens canvia de dona com de camisa (els seus compatriotes hi reconeixen que està millor amb la Bruni que no pas amb l’avorrida de la seva ex).

 


Comentaris: 2
  • Educació?
    JRRiudoms| Adreça electrònica | diumenge, 5 de febrer de 2012 | 08:29h
    "Educació per la ciutadania" i el bodri que ara volen fer els del PP (què serà qüasi bé el mateix): intents d'adoctrinament.

    No trobo del tot encertada la comparació/equiparació de "dona" i "camisa" (serè un antiqüat?).

    Atentament, i gràcies pels seus sempre interessants apunts (malgrat que no combregui sempre el mateix).
    • Camisa-dona és perquè...
      julianjuanlacasa | diumenge, 5 de febrer de 2012 | 12:01h
      Gràcies, amic Riudoms. Això de dona i camisa és perquè sembla que en Sarko (o alguns coneguts seductors) cada mes o cada dia tenen al seu costat una dona diferent. I ja coneixes el dit, canviar de (...) com de camisa. 
      Ah, si algú es fa la pregunta de la foto d'en Camps amb en Gerard Depardieu vestit com l'Obèlix, va ser quan als Estudis Ciutat de la Llum d'Alicant es va rodar la pel.lícula ASTÈRIX ALS JOCS OLÍMPICS, amb Depardieu, Alain Delon (com en Juli Cèsar) i fins i tot en Santiago Segura amb un petit paper. 
      Jo crec que l'Educació té que deixar de banda els partidismes, però a EpC hi havia algunes coses que a la resta d'Europa s'apliquen sense complexos. Com a sempre, l'Estat espanyol, en coses com aquestes (i d'altres) va endarrerit.
      Saluts. 

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats