Sí, la democràcia representativa és indiscutiblement imperfecta, i per tant millorable, però ara com ara no hem inventat encara un sistema millor. Per altra banda, la gent que hem optat per assumir, ni que sigui temporalment, un càrrec de representació hem d'acceptar necessàriament alguns peatges.
I és que en això de l’exercici de la política hi ha dies que et sents certament fora de joc, desconcertat. Fas una cosa creient que estàs fent allò que toca, allò que està establert en el mandat que se t’ha concedit, i en canvi la percepció que acaba transcendint d’allò que has fet és diametralment oposada a la intenció amb què ho has fet. Quan passa això, lògicament, no és culpa de la gent, sinó teva, i per tant només tens una opció: esmenar-ho, sigui el fons, sigui la forma. Tan important és fer allò que toca, com transmetre-ho com i quan toca, i de la manera que toca.
No obstant, malgrat que la norma ha de ser actuar sempre pensant que tan important és el què, com el com o el quan, és inevitable que en alguna ocasió et sentis una mica com l'home de la faula que segueix:
Un pare anava pel camí amb el seu fill petit i el seu pare (és a dir, l’avi del nen) i un burro. En un moment donat el pare es torça el turmell.
Situació A.- Tots damunt del burro: l’avi perquè és gran, el pare perquè s’ha torçat el peu, i el nen perquè és molt petit. La gent que veu l’escena comenta: “Mireu aquesta mala gent, que poc considerats que són amb aquesta pobra bèstia”.
Situació B.- L’avi i el nen van a peu i el pare dalt del burro. Comentaris de la gent (que desconeix que el pare s’ha torçat el peu): “Quin mal home, ell ben còmode dalt del burro, mentre l’avi i el nen han d’anar a peu”.
Situació C.- El pare coix, amb bastó, i el nen van a peu, mentre l’avi és dalt del burro. Comentaris de la gent: “Quin mal home, aquest avi, obligar el seu fill coix i el seu nét a anar a peu”
Situació A.- Tots, avi, pare coix i nét, a peu: Comentaris de la gent: “Mira que són idiotes aquesta família, tenen un burro i tots tres van a peu”.
(Nota: gràcies, pare, per recordar-me-la)
Doncs això, que exercir un càrrec de representació té aquestes coses. No n’hi ha prou a fer allò que correspon, a més a més s’ha de fer de manera que es percebi com a tal, si més no per part d’aquella gent a qui representes, i que vol sentir-se representada per tu. I és que, t'ho miris com t'ho miris, hi té tot el dret. Aquest és el preu de la tasca representativa, almenys fins que inventem un sistema millor.
