josepselva |
dissabte, 4 de febrer de 2012 | 10:49h
S'ha mort Wislawa Szymborska, la poetessa polonesa, Premi Nobel de Literatura l'any 1996. Va traduir a paraules allò que no es pot expresar nomès amb paraules. D'aquí el seu mèrit. Aquí parla precisament de la mort, peró sense exagerar.
(la traducció al català a "llegir més")
"O śmierci bez przesady"
"Nie zna się na żartach,
na gwiazdach, na mostach,
na tkactwie, na górnictwie, na uprawie roli,
na budowie okrętów i pieczeniu ciasta.
W nasze rozmowy o planach na jutro
wtrąca swoje ostatnie słowo
nie na temat.
Nie umie nawet tego,
co bezpośrednio łączy się z jej fachem:
ani grobu wykopać,
ani trumny sklecić,
ani sprzątnąć po sobie.
Zajęta zabijaniem,
robi to niezdarnie,
bez systemu i wprawy.
Jakby na każdym z nas uczyła się dopiero.
Tryumfy tryumfami,
ale ileż klęsk,
ciosów chybionych
i prób podejmowanych od nowa!
Czasami brak jej siły,
żeby strącić muchę z powietrza.
Z niejedną gąsienicą
przegrywa wyścig w pełzaniu.
Te wszystkie bulwy, strąki,
czułki, płetwy, tchawki,
pióra godowe i zimowa sierść
świadczą o zaległościach
w jej marudnej pracy.
Zła wola nie wystarcza
i nawet nasza pomoc w wojnach i przewrotach,
to, jak dotąd, za mało.
Serca stukają w jajkach.
Rosną szkielety niemowląt.
Nasiona dorabiają się dwóch pierwszych listków,
a często i wysokich drzew na horyzoncie.
Kto twierdzi, że jest wszechmocna,
sam jest żywym dowodem,
że wszechmocna nie jest.
Nie ma takiego życia,
które by choć przez chwilę
nie było nieśmiertelne.
Śmierć
zawsze o tę chwilę przybywa spóźniona.
Na próżno szarpie klamką
niewidzialnych drzwi.
Kto ile zdążył,
tego mu cofnąć nie może."
No sap encaixar una broma, no sap d'estrelles, de ponts, de teixits, de mines, de conreu, de construir vaixells, ni de pastisseria.
Parlem sobre el dia de demà i diu la seva última paraula sense venir mai al cas.
Ni tan sols sap fer les funcions pròpies del seu ofici: ni cavar fosses, ni clavar taüts, ni netejar les despulles que el seu pas deixa.
Atrafegada amb tant matar, ho fa de qualsevol manera, sense mètode ni destresa. Com si s'estrenés amb cada un de nosaltres.
D'acord, té èxits, però, quants fracassos, quants cops fallits i intents estèrils!
De vegades li falten forces per fulminar a una mosca al vol. I més d'una eruga la deixa enrere en la cursa de velocitat.
Tots aquests tubercles, beines, antenes, aletes i brànquies, plomatges nupcials i pelambreres d'hivern demostren seriosos retards en la seva penosa tasca.
Amb la mala voluntat no n'hi ha prou, ni la nostra ajuda a base de guerres i revoltes li resulta de moment suficient.
En els ous bateguen cors. Creixen els esquelets dels nadons. Les llavors es vesteixen amb les seves primeres fulles i de vegades també amb arbres a l'horitzó.
Qui afirma que és totpoderosa és, ell mateix, prova vivent que, de totpoderosa, res.
No hi ha vida que, ni tan sols per un instant, no sigui immortal.
la mort sempre arriba amb aquest instant de retard.
En va colpeja amb la balda a la porta invisible. El ja viscut no l'hi pot portar.
Gràcies per recordar Wislawa Szymborska. M'agrada molt la seva poesia. Sentir la seva veu ha estat un bon regal. Sempre hi ha coses que la mort no s'emporta.