rosadefoc |
divendres, 3 de febrer de 2012 | 10:39h
Fa un temps vam anar al judici pels fets de l'aeroport de Girona, quan la meva àvia, la mare i una servidora vam perdre un vol per no voler parlar en castellà als guàrdies civils (fet tristament recurrent darrerament).
Com que vam fer alguna gestió, la guàrdia civil va denunciar la meva mare i vam acabar en un judici. El judici era a Santa Coloma de Farners, jutjat d'on es veu que depèn l'aeroport. Per nosaltres que no vivim prop d'allà, va ser un pal haver d'anar un dia fins a Santa Coloma per a que jutgéssin la meva mare. I la sorpresa va ser arribar davant el jutjat i trobar-nos gent donant-nos suport, gent que no conexíem, que van venir només per a que no estéssim tan soles davant la jutgessa i els guàrdies civils. I com no, una d'elles era la Sílvia. Ens van acompanyar en tot moment, i van entrar a la sala, de manera que tot i que ens jutjaven a nosaltres, els que es van trobar incòmodes van ser la parella de guàrdies civils que anaven al judici a mentir i fer el paripé. Tot i que clar, la que van condemnar (a sobre de perdre el vol de les tres) va ser ma mare.
Doncs avui, veient els blocs, m'he assabentat que la Sílvia ens ha deixat. Tenia el bloc "Indústries i caminars" a Vilaweb, i de tant en tant veia les seves entrades per aquí.
M'ha sabut molt de greu, tot i no conèixer-la. Però justament per això: no la coneixíem i hi va ser quan ho necessitavem.
Com que vam fer alguna gestió, la guàrdia civil va denunciar la meva mare i vam acabar en un judici. El judici era a Santa Coloma de Farners, jutjat d'on es veu que depèn l'aeroport. Per nosaltres que no vivim prop d'allà, va ser un pal haver d'anar un dia fins a Santa Coloma per a que jutgéssin la meva mare. I la sorpresa va ser arribar davant el jutjat i trobar-nos gent donant-nos suport, gent que no conexíem, que van venir només per a que no estéssim tan soles davant la jutgessa i els guàrdies civils. I com no, una d'elles era la Sílvia. Ens van acompanyar en tot moment, i van entrar a la sala, de manera que tot i que ens jutjaven a nosaltres, els que es van trobar incòmodes van ser la parella de guàrdies civils que anaven al judici a mentir i fer el paripé. Tot i que clar, la que van condemnar (a sobre de perdre el vol de les tres) va ser ma mare.
Doncs avui, veient els blocs, m'he assabentat que la Sílvia ens ha deixat. Tenia el bloc "Indústries i caminars" a Vilaweb, i de tant en tant veia les seves entrades per aquí.
M'ha sabut molt de greu, tot i no conèixer-la. Però justament per això: no la coneixíem i hi va ser quan ho necessitavem.
Crec, modestament, que era el colofó de ser una gran persona interessada per tot i per tothom. Podràs agafar qualsevol pintura on apareix una persona i veuràs la facció d'estupor, de perplexitat de la persona normal. I ací és el punt més important que contrastava amb la densitat dels seus escrits. Amb els retoladors o les aquarel·les a la mà burxava allà on cou.
Em semblen molt interrogatius a l'espectadors més que les figures d'en Hopper.