En emergències sempre hi ha el risc de la sobreactuació. També per part dels mitjans que han d’informar l’opinió pública. El temps aconsegueix bones portades en ser una matèria sensible.
Els governs catalans sempre han patit esbroncades de l’opinió publicada, de l’oposició i dels ciutadans emprenyats quan la poca previsió o els imponderables han complicat la circulació per carretera amb persones atrapades als vehicles i, en general, amb afectacions greus de la mobilitat.
Una part del problema rau en el fet que costa suportar el que és imprevist, no volgut o et trenca la girada. La paciència s’acaba molt aviat. No es pondera prou que és hivern i que neva i fa fred.
Això no vol dir que els poders públics no hagin de vetllar per la seguretat pública i per evitar riscos als ciutadans.
Si la previsió i els instruments posats en funcionament es passen de frenada o allò que era previsible que passés acaba no passant, els ciutadans, mitjans i l’oposició poden dir que no n’hi havia per tant.
Si es queden curts, els mateixos diran que quina vergonya i que amb els mitjans disponibles no haurien de passar segons quines coses i que les administracions públiques han fallat estrepitosament.
Per tant, millor passar per prudents que per incompetents integrals. Amb tot, paga la pena recordar que la natura és més forta que l’home.
