xaviermir |
divendres, 3 de febrer de 2012 | 08:37h
Durant els anys en què Esquerra Republicana ha tingut responsabilitats de govern, des dels diversos fronts del nacionalisme espanyol (govern i mitjans de comunicació) s'ha fet pressió perquè la gent ho percebés com una despesa innecessària. I a gent del partit que aleshores era cap de l'oposició i que avui és govern ja li anava bé perquè li feien la feina de desgast. Han passat mesos. Toca començar a valorar en què ha quedat aquell argument esgrimit per CiU.
El 12 de gener de 2008 Toni Cruanyes escrivia a l'Avui: "Si l'estratègia exterior de Pujol passava bàsicament per convertir Catalunya en un lobby a Brussel·les, ara la diplomàcia catalana ha perdut els complexos." Persones com Enric Canela —crec que aleshores encara militant de CiU— escrivien: "Carod-Rovira té l’objectiu clar de la internacionalització si hem de fer cas de les seves actuacions. Això està bé (...) En aquesta política no hem de cedir un mil·límetre. Apareixeran enemics. Cal defensar-la tots a una, sense partidismes." Fins i tot gent de CiU amb sentit de país, doncs, les defensava. Ara callen. O ja no són a CiU o callen. Sigui per vergonya o per disciplina de partit.
Més recentment, el 28 de desembre de 2011, Salvador Cardús deia a La Vanguardia: "Jo entenc bé la voluntat del PP, malgrat el cinisme dels seus arguments. Però no puc entendre que el Govern de CIU s’hi acomodi tan dòcilment." Allò que ja denunciava Cardús ha anat a més i CiU, de bracet del PP, en lloc de defensar les delegacions, les ha anat aprimant.
No pretenc, amb aquest brevíssim apunt, fer un buidat exhaustiu de tot allò que s'ha publicat a favor i en contra de l'obra de govern duta a terme per Esquerra tot i tenir el PSOE-C com a socis de govern, cosa que li va costar un fortíssim càstig. Només m'agradaria que em diguéssiu si penseu que en aquest aspecte, tant des d'un punt de vista independentista com des d'un punt de vista simplement de país, estem millor; si realment us creieu que CiU està fent, en un any i escaig de govern, un bé al país. Sigueu honestos tant els qui militeu a CiU com els qui els vau votar per castigar Esquerra perquè havia fet Montilla president.
El diputat d'Esquerra Pere Aragonès va denunciar —i ho podeu veure en aquesta brillant, contundent i convincent intervenció al Parlament— les despeses desproporcionades del govern espanyol en les seves ambaixades mentre a nosaltres ens neguen el pa i la sal. Ho recull l'etiqueta #espoliambaixades. I què fa el president Artur Mas? Ignorar el tema. Ni apareix a l'agenda de la reunió amb Rajoy. Ni ho denuncia. Al contrari, continua desmantellant les delegacions a l'exterior. Així preparem la transició nacional? I encara hem de sentir veus que diuen que envegen Escòcia perquè Espanya no és Anglaterra. El problema és que CiU no té res a veure amb l'SNP.
Més recentment, el 28 de desembre de 2011, Salvador Cardús deia a La Vanguardia: "Jo entenc bé la voluntat del PP, malgrat el cinisme dels seus arguments. Però no puc entendre que el Govern de CIU s’hi acomodi tan dòcilment." Allò que ja denunciava Cardús ha anat a més i CiU, de bracet del PP, en lloc de defensar les delegacions, les ha anat aprimant.
No pretenc, amb aquest brevíssim apunt, fer un buidat exhaustiu de tot allò que s'ha publicat a favor i en contra de l'obra de govern duta a terme per Esquerra tot i tenir el PSOE-C com a socis de govern, cosa que li va costar un fortíssim càstig. Només m'agradaria que em diguéssiu si penseu que en aquest aspecte, tant des d'un punt de vista independentista com des d'un punt de vista simplement de país, estem millor; si realment us creieu que CiU està fent, en un any i escaig de govern, un bé al país. Sigueu honestos tant els qui militeu a CiU com els qui els vau votar per castigar Esquerra perquè havia fet Montilla president.
El diputat d'Esquerra Pere Aragonès va denunciar —i ho podeu veure en aquesta brillant, contundent i convincent intervenció al Parlament— les despeses desproporcionades del govern espanyol en les seves ambaixades mentre a nosaltres ens neguen el pa i la sal. Ho recull l'etiqueta #espoliambaixades. I què fa el president Artur Mas? Ignorar el tema. Ni apareix a l'agenda de la reunió amb Rajoy. Ni ho denuncia. Al contrari, continua desmantellant les delegacions a l'exterior. Així preparem la transició nacional? I encara hem de sentir veus que diuen que envegen Escòcia perquè Espanya no és Anglaterra. El problema és que CiU no té res a veure amb l'SNP.
El què no és normal, és l'espoli i el robatori fiscal (i d'això s'en parla bastant, encara que ningú en faci gaire cas).
I tampoc no és normal que un Estat autodenominat "aconfesional" financiï amb els diners de tots el ciutadans/servs una Església (la catòlica romana): més de 13 milions d'euros mensuals (BOE 31/12/2011), ademés d'altres privilegis per part de governs autonòmics, ajuntaments i empresses públiques vàries. I d'això, ben poca gent en parla (és més: molta gent es pensa que dita Església s'autof¡nança...).
Atentament