DIJOUS 2 DE FEBRER DE 2012
[Temps difícils]: La senyora de la neteja
Una senyora va a netejar a una casa un parell d'hores dues vegades per setmana. Després d'acabar la seua faena, s'adona que els amos de la casa no tenen menjar preparat aquest dia. Pensa que arribaran cansats del treball i no tindran ganes de cuinar, així que decideix quedar-se una estoneta més i preparar-los alguna cosa.
A la setmana següent, els senyors han de recollir un paquet a Correus, i els diu que ella l'hi recollirà sense problema: "Abans d'anar a netejar em passaré a per ell i us estalvie el viatge". Arriba a la casa, ja ve de Correus amb el paquet, ho deixa tot net i s'adona que el xiquet s'ha oblidat l'entrepà del berenar i els seus pares ja estan treballant. Després de netejar, agafa l'entrepà i es passa pel
col·legi a donar-lo al menut.
Dies després, els senyors li abaixen el sou. Sense explicació. Però s'enfaden quan la senyora va a netejar, només a netejar, i no els compra el detergent de la rentadora de camí a casa, o quan no s'ofereix voluntària per anar al banc o recollir el xiquet del col·legi quan es posa malalt.
Els mestres i professors fan les seues classes cada dia. Ensenyen tot allò que prepara els seus alumnes per a la vida. Avaluen els seus coneixements i els ajuden a superar-se dia a dia. Tot i que no entra en les seues obligacions el fer eixides i activitats extraescolars, decideixen voluntàriament a causa de la gran vocació d'aquest col·lectiu, participar en diferents activitats culturals i educatives. I ho fan amb il·lusió, amb l'únic objectiu d'enriquir l'aprenentatge dels seus alumnes. Però, de sobte, als mestres i als professors els baixen el sou. I els retallen diferents drets adquirits al llarg dels anys. I els de dalt intenten carregar-se l'escola pública, la que amb tant esforç han construït els mestres i professors durant generacions. I s'intenta desprestigiar els docents. Però la gent es mostra sorpresa i enfadada amb els mestres i professors perquè aquests ja no volen fer tot allò que no entre dins de les seues obligacions. En comptes d'agrair que durant anys, hagen invertit esforços extra en realitzar diferents activitats extraescolars que no estaven obligats a programar, se'ls retrau que ara no tinguen ganes de fer-les. Perquè se senten ignorats. Desprestigiats. Indignats.
Els mestres i professors demanen la teua ajuda per a lluitar per l'escola pública. Per recuperar el seu prestigi i que els reconeguen la immensa responsabilitat a la qual s'enfronten en estar educant persones petites perquè arriben a ser grans persones. I per agrair el gran esforç que, voluntàriament, han estat realitzant durant anys.
A la setmana següent, els senyors han de recollir un paquet a Correus, i els diu que ella l'hi recollirà sense problema: "Abans d'anar a netejar em passaré a per ell i us estalvie el viatge". Arriba a la casa, ja ve de Correus amb el paquet, ho deixa tot net i s'adona que el xiquet s'ha oblidat l'entrepà del berenar i els seus pares ja estan treballant. Després de netejar, agafa l'entrepà i es passa pel
col·legi a donar-lo al menut.
Dies després, els senyors li abaixen el sou. Sense explicació. Però s'enfaden quan la senyora va a netejar, només a netejar, i no els compra el detergent de la rentadora de camí a casa, o quan no s'ofereix voluntària per anar al banc o recollir el xiquet del col·legi quan es posa malalt.
Els mestres i professors fan les seues classes cada dia. Ensenyen tot allò que prepara els seus alumnes per a la vida. Avaluen els seus coneixements i els ajuden a superar-se dia a dia. Tot i que no entra en les seues obligacions el fer eixides i activitats extraescolars, decideixen voluntàriament a causa de la gran vocació d'aquest col·lectiu, participar en diferents activitats culturals i educatives. I ho fan amb il·lusió, amb l'únic objectiu d'enriquir l'aprenentatge dels seus alumnes. Però, de sobte, als mestres i als professors els baixen el sou. I els retallen diferents drets adquirits al llarg dels anys. I els de dalt intenten carregar-se l'escola pública, la que amb tant esforç han construït els mestres i professors durant generacions. I s'intenta desprestigiar els docents. Però la gent es mostra sorpresa i enfadada amb els mestres i professors perquè aquests ja no volen fer tot allò que no entre dins de les seues obligacions. En comptes d'agrair que durant anys, hagen invertit esforços extra en realitzar diferents activitats extraescolars que no estaven obligats a programar, se'ls retrau que ara no tinguen ganes de fer-les. Perquè se senten ignorats. Desprestigiats. Indignats.
Els mestres i professors demanen la teua ajuda per a lluitar per l'escola pública. Per recuperar el seu prestigi i que els reconeguen la immensa responsabilitat a la qual s'enfronten en estar educant persones petites perquè arriben a ser grans persones. I per agrair el gran esforç que, voluntàriament, han estat realitzant durant anys.
Crec que les retallades que ens afecten a tots, d'una manera o d'una altra, en el món de l'educació, com en el de la sanitat, o el de qualsevol altre que ens és necessàriament social, són l'inici d'un pou, d'una marca que costarà molts anys d'esborrar, lamentablement...
I més encara, si tenim en compte la poca valoració que de l'esforç dels mestres i professors se n'ha fet sempre des de la societat...
Espere, almenys, que no perdem el coratge i la força de continuar endavant, per lluitar i defensar l'escola pública i de qualitat que volem i que, professors com tu, sabeu fer tan bé...
Molts ànims!
Simplement dos detalls:
personalment he anat a parlar amb diferents mestres, per si el tu a tu i el café suavitzaven postures i ajudaven a comprendre. Després d'explicar-me un d'ells la importància que tenia per a ell la lluita, i mantenir-se ferm, i saber que l'educació pública està en joc, i bla, bla, bla,... jo li vaig dir, "així doncs, tal dia vindràs al tancament nocturn que hem organitzat totes les AMPA, com a mesura de pressió complementària a les que feu els mestres,...", i em respon que el Claustre del cole ha decidit que NO vindran al tancament, no com a cole, que si cadascú vol anar de forma individual,... i que ell personalment NO aniria, que la seua manera de lluitar és una altra, i que les AMPA no ens hem unit a les seues propostes, per tant ell no s'uneix a les nostres. I sincerament, (estic molt cansada i potser per això veig les coses d'aquesta manera), sembla que ni tenen interés en que lluitem junts, ni tenen interés de lluitar enllà de l'horari escolar. Potser és massa sacrificat. És incomprensible.
I l'última: els mestres havien decidit respectar la Trobada d'Escoles en Valencià; és l'única eixida que sí es farà des dels centres. Però com Escola Valenciana ha recomanat altres formes de lluita, i no les que estan portant els mestres, es dir, no les que perjudiquen la qualitat de l'educació pública, els xiquets i les empreses que es dediquen a col.laborar en tasques educatives des del món de la cultura, (teatres, granges-escola, contacontes, escriptors d'infantil,...), ara els mestres es repensaran què fer, finalment, en la Trobada.
Així està el pati.
"De què servirà NO fer el carnaval?", és un article de Jaume Fullana que està molt bé.
I m'encanta aquesta dona de la neteja: als que li retallen, i a més sense explicacions, a eixos que li retallen, i no a altres, els fa víctimes. A l'escola, els més innocents són les majors víctimes. No sé què es vol transmetre amb el relat d'aquesta dona que, de tan perfecte, és pura utopia.
Àngel, les coses no es fan per a què te les agraïsquen. Es fan per convicció, per principi o per vocació. Si te les agraïxen... millor, però si no, tampoc no passa res, sempre tindràs la consciència tranquil·la d'haver fet allò que calia, d'haver aportat el teu granet d'arena per construir una societat millor. No perdes més el temps insistint en què t'has quedat esperant l'agraïment de tants i tants pares. La MEUA experiència amb els "educadors" dels meus fills també deixa molt a desitjar, he hagut d'engolir molta saliva amb alguns mestres i professors que m'han demostrat prou incompetència –pedagògicament parlant–, però això no fa que haja perdut la fe en l'educació pública.
Àngela, és una llàstima això que contes sobre les Trobades, però eixa és la trista realitat. Els mestres, com a col·lectiu, se senten maltractats, sembla que tenen complex d'inferioritat professional, i quan algú els porta la contrària en alguna decisió, se senten menyspreats, o no sé com descriure-ho, em recorden aquell maniqueisme de "si no penses com jo, és que estàs en contra meua". L'última situació que descrius és més una mostra d'immaduresa que de fermesa, almenys per a mi (pareix que parles d'un xiquet rebotat perquè li han cridat l'atenció, i no de persones adultes que han d'ensenyar als més joves a enfrontar-se a les situacions controvertides de la vida).
És cert que estem separats i que així estem posant en perill el futur i la supervivència de l'escola i de la sanitat públiques. És precís que ens parapetem tots junts davant el govern que ens atropella. Què vols que et diga, Àngel, jo tampoc entenc com trauen cada vegada més majoria els del pp, supose que molts pares i també molts mestres i professors els hauran votat, si no, com s'explica? L'elecció dels governants era la ferramenta amb la que comptàvem per guanyar la partida dels serveis públics, però la ferramenta se'ns ha tornat en contra i ara, si no ens unim, la partida està perduda, perdrem tots i perdrem molt.
Amb tot el meu respecte,
Martina, de Gandia (una de les mares del grup que utilitzem aquesta adreça electrònica).
Envidentent, compartisc el que li dius a Àngela. Encara que haureu de permetre'm que m'ix del més profund -igual és això que dius que ens sentim maltractats... però no va per allò de si no penses com... almenys en el meu cas, entenga la postura dels diversos claustres... arran de les Trobades.
I en el que sí us done la raó és que molts votants (mestres i metges, etc.) han votat PP. Si no, no estaríem on estem. Clar que sí. Doncs igual ens ho "mereixem" per haver-los rigut les gràcies i haver-los ofert els vots durant més de 15 anys. Perquè amb 15 anys considere que hi ha temps suficient per tal d'adonar-se amb qui et jugues els diners.
I per descomptat, si no anem tot JUNTS malament ho tenim.
Àngel
Afectuosament com sempre
Àngel
És cert el que s'explica en aquest article. Deu de ser cert que moltes vegades feu faena més enllà de les vostres obligacions, però això no passa sols al col·lectiu de mestres i/o professors. Tots, en algun moment, hem patit al nostre lloc de treball la manca de reconeixement per una tasca feta més amb voluntarisme que per ser d'obligat compliment. O no ho sabeu vosaltres que la majoria dels mortals, treballadors a jornal o autònoms, regalem al cap de l'any moltes de les nostres hores? I les ames de casa? Quanta gent té en compte la quantitat d'hores que treballen i han treballat en la seua vida moltes de les mares a qui ara esteu reclamant recolzament, sense que ningú els ho reconega?
Ara que ens retallen el sou a tants, ¿se solidaritzen els mestres per la reducció de sou d'aquells que no són mestres?
Estem al vostre costat en tot allò que signifique reivindicar qualitat en l'educació pública. No estem d'acord amb les retallades. No volem que es privatitze l'ensenyament. Som conscients que invertir en educació i en formació és imprescindible per al progrés d'un país, però no volem que aquesta lluita afecte als alumnes més del que ja els afecten directament les retallades. Farem allò que estiga en les nostres mans per evitar que ells ho patisquen més que ningú. Pensem que el·liminar la formació complementària (la de les activitats extraescolars i complementàries) és una equivocació, i que aquesta forma concreta de pressió acabarà tenint consequències més negatives en la societat (pel perjuí a tantes empreses "suministradores" de serveis als centres educatius) que el benefici que us puga donar al col·lectiu de mestres.
Nosaltres, pares i mares, també estem afectats per les retallades i per això ens unim en les manifestacions i reivindicacions, però no ens demaneu recolzament en les mesures que van en contra d'allò que reclameu: qualitat en l'educació pública.
Cordialment.
N’heu sentit com la resta de treballadors públics. I, com sempre, paguen –pagueu– justos per pecadors. El funcionariat –en general– s’ha guanyat a pols la fama de poc sacrificats (per dir-ho amb suavitat)... això significa que tots sou iguals? NO, en absolut, significa que n’hem vist massa vegades la incompetència o el meninfotisme d’alguns funcionaris (ens estalviem ara entrar en comparacions amb l’empresa privada, perquè resultaria una reflexió inacabable). Com bé dius, vosaltres també sou usuaris dels serveis públics en general, per tant, saps de què estem parlant. Però MAI s’ha de clavar a tothom al mateix sac, i aquesta afirmació, igual que salva de la crema a la majoria de mestres, també us obliga a posar-la en pràctica respecte als pares i les mares. De vegades nosaltres també patim la incomprensió dels mestres dels nostres fills, pel simple fet de preguntar alguns perquès en l’escola (per molt de respecte que mostrem en preguntar). Nosaltres també tenim de vegades el trist sentiment de ser considerats més com inquisidors dels mestres que no com els seus aliats, quan el que busquem és entendre la finalitat d’algunes accions per tal d’unir-nos amb força -o d’aportar opinions diferents, per què no?-. I no ens referim al que està passant ara, sinó a d’altres situacions quotidianes de l’escola. Per això ara, com és natural també, la nostra lluita l’enfoquem a protegir als xiquets i xiquetes dels absurds amb que els amenaça la mateixa administració que havia de vetllar per ells. Els interessos personals que se’ls defense cadascú.
Sembla que existeix una gran distància entre els dos col·lectius més implicats en l'educació dels xiquets, els que més els han d’ajudar a convertir-se en persones adultes amb seny i criteri. Tal vegada aquesta situació d’inquietud i reflexió ens ajude a entendre’ns millor d’ara endavant.
Amb la nostra consideració.
Cordialment