Com ja anunciàvem al bloc de TiL el passat dissabte 28 de gener, es celebrà a Reus la mostra taller de Cant Improvisat dels Països Catalans, de debò va ser tot un èxit..
Reproduïm els comentaris d'un dels organitzadors, en Salvador Palomares. I també del company i amic Jordí Martí, adjuntem el seu article d'avui al bloc Prendre la Paraula (el seu bloc a Vilaweb)
Fent una valoració molt ràpida del resultat de les jornades sobre cant improvisat que hem celebrat a Reus aquesta darrera setmana i, és clar, la mostra-taller que va ocupar el dissabte l’espai de la Palma, se m’acut repetir el que ja vaig dir a l’acabar la taula rodona sense taula, però en rodona, la tarda del dissabte: gràcies!
Omplir els tallers previstos, amb prop d’una vuitantena de persones al matí, profesors i acompanyants/participants és un èxit. Haver reunit alguns dels millors intèrprets de cant d’estil, glosa mallorquina, jota de l’Ebre, nyacres i comptar amb acompanyaments de luxe, amb músics de qualitat, tot plegat –i pel damunt de tot– per la voluntat de ser-hi, de comptar amb la presència d’un públic oient que s’anà afegint a la mostra i al debat de la tarda fins acabar sopant, més de 120 persones, per retornar al cant que, més enllà de la jornada i fora de tot programa, es perllongà fins ben entrada la matinada, ha estat una experiència d’aquelles que deixen petjada.
Comparteixo amb l’amic Jordi Martí aquesta sensació d’haver escoltat, en la veu d’un cantador, les mil veus d’un poble que es reivindica i que vol una societat més justa. I que fa de la cançó una eina que –tot expressant sentiments i fent broma de les misèries humanes– colpeja amb la crítica i la burla, els mals governs. Encara avui tinc el cap ple de gloses.
jota, glosa i albada,
una jornada especial
una diada xalada
una alegre jota
que algun dia serà
estendart de revolta