Al PSC no li agrada la música. La senyora Carme (de España) Chacón confessa amb solemnitat que ella i el PSC estan en contra del concert econòmic per a Catalunya.
El Primer Secretari del PSC (PSOE), el senyor Navarro, no ha badat boca. Es veu que o hi està d’acord o ja no és Primer Secretari, de fet.
El PSC (PSOE) en negar-se a acceptar el Pacte Fiscal (per no dir concert econòmic segons Chacón) està sortint del corrent principal que travessa transversalment una bona part, la majoritària, de la societat catalana.
La senyora Chacón té els esquemes d’anàlisi propis del PSOE més ranci. Em recorda en Guerra parlant de la derechona, quan explica que el Pacte Fiscal és una proposta insolidària de la dreta catalana.
Clar que algú (ella mateixa) podrà al·legar que deia el que deia perquè estava lluitant per ser la titular en
El PSC és altre cop el gran sacrificat de l’estratègia espanyola del PSOE i dels seus dirigents. A aquest pas, el PSC, cada cop més la franquícia catalana del PSOE, quedarà com una força residual a Catalunya. Un PSC sense veu pròpia només és una sucursal.
El mal és que el PSC encara és un partit de pes i la seva contribució al progrés nacional podria ser rellevant si volgués creure i proclamar que Catalunya és una nació i que els catalans tenen dret a decidir. I després actués en conseqüència.
Avui, ni
http://opinio.e-noticies.cat/la-punteta/la-crisi-didentitat-del-psc-61235.html