carme.laura |
dijous, 2 de febrer de 2012 | 09:22h
Una nova paraula forma part del vocabulari político-castís espanyol, "Chaconear".
Paraula que vol dir: renegar de qui t'ha criat, abjurar de la religió política practicada, negar la corresponsabilitat dels actes del Govern a què pertanyies i fer llenya de l'arbre caigut que t'aixoplugà.
Carme Chacón és nascuda a Catalunya, aquest fet que ella no elegí és un obstacle per a les seves ambicions malgrat li hagi servit de trampolí per a anar a Espanya; el PSC espanyolitzat fou la seva primera escola, el que la convertí en una política amb identitat espanyola, sense arrels ni experiència ni coneixements del que és Catalunya.
Chacon es vanta que no és nacionalista catalana però no gosa de proclamar que és nacionalista espanyola; la seva última autodefinició és la de "socialista", socialista espanyola, esclar. Chacón ha volgut, quan els vents eren favorables al PSOE i al PSC, jugar amb una doble identitat, la del naixement i la veritable, la que la dugué al govern espanyol.
Chacón "chaconea". Renega de Rodríguez Zapatero que la nomenà ministra, es desenté de l'obra del Govern socialista com si ella no n'hagués format part. Critica els Governs tripartits presidits pel PSC i els companys que l'enlairaren. Declara amb orgull que tot el PSC amb ella al capdavant s'oposen al concert econòmic per als catalans, i el nou Secretari General, vençut, calla. I es vanta per tota Espanya d'haver combatut l'Estatut i d'ésser bel·ligerant amb el nacionalisme català de CDC i d'ERC i del pseudonacionalisme de Montilla en el poder. L'esquerra, segons diu, no és identitària ni territorial, és universal, universalment espanyola.
Catalunya per a Chacón és una regió d'Espanya , no pot acceptar que és una nació perquè si ho és la seva vida política és un error i també ho és la del PSC que n'ha recolzat la seva ambició.
I ho és.
Catalunya per a Chacón és una regió d'Espanya , no pot acceptar que és una nació perquè si ho és la seva vida política és un error i també ho és la del PSC que n'ha recolzat la seva ambició.
I ho és.
El PSOE sense Catalunya no és res, doncs és el partit valedor de la continuïtat de l'espoli en tots els sentits a Catalunya des del centre-esquerre.
Necessiten els imposts de Catalunya per continuar oprimim-la alhora de presevervar Madrid i l'espanyolitat.