|
Els nostres omnigovernants, elegits democràticament i en massa, han volgut que l’Educació siga un dels àmbits més castigats per la crisi. Retalls de sou al professorat, reducció de línies, eternització dels barracons, saturació d’aules... L’objectiu és clar: aprofiten la confusió per desmotivar els ensenyants i carregar-se el sistema educatiu actual. Aquesta estratègia suïcida ha mobilitzat la comunitat educativa, que ha protagonitzat manifestacions multitudinàries arreu del país per exigir al govern que ature una política nefasta i de conseqüències imprevisibles. En paral·lel, els claustres d’escoles i instituts han engegat altres mesures de protesta i rebuig als retalls de la Generalitat, entre les quals hi ha la cancel·lació de les anomenades “activitats extraescolars”. No només s’estan deixant de celebrar el dia de la Pau, el carnestoltes, l’eixida al bioparc o l’excursió de final de curs. També s’han eliminat l’assistència a funcions de teatre infantil, les visites d’escriptors i il·lustradors a les aules, les sessions de foment lector en biblioteques, els espectacles amb pallassos, els contacontes, els concerts de música popular per a infants... L’Associació Valenciana d’Empresaris de Teatre i Circ ha xifrat en 15.612 els alumnes que han cancel·lat de manera sobtada les reserves previstes els últims dies. Si no frenem aquesta espiral autodestructiva, la devastació pot ser el colp de mort del sector cultural valencià. |
|
Hi ha una llarga nòmina de professionals del món cultural que sempre ha treballat amb honestedat i creativitat al costat del professorat, donant suport a estratègies pedagògiques enriquidores que han contribuït a fer créixer les noves generacions. No és just que aquests tradicionals companys de viatge, que lluiten a diari amb el mateix coratge que ho fan els ensenyants i amb recursos igualment insuficients però amb un objectiu comú siguen ningunejats i abandonats ara a la seua sort. La indignació que hi ha al carrer i a les aules és compartida pels professionals valencians de la cultura; les penúries i el desinterés de l’administració autonòmica envers el seu treball, també. Si es vol pressionar o castigar el Consell per les mesures que imposa sense valorar l’abast i les conseqüències, no servirà de res enfonsar el fràgil sistema cultural. És més: aquests maldestres gestors de la cosa pública potser se n’alegraran i tot. Busquem, doncs, conjuntament, fórmules alternatives i més eficaces de reivindicar justícia i pressionar perquè paguen la crisi en primer lloc aquells que l’han provocada. No errem el tret ni peguem mos a la mà que hem tingut sempre estesa, amical, activa i propositiva, disposada a ajudar en la precarietat i a portar amb orgull les mateixes pancartes en les mateixes manifestacions. Perquè el dia que tot aquest desgavell acabe (i, creieu-me, algun dia acabarà) la magnitud de la desfeta pot ser tan profunda que per molt que estirem el braç no trobarem ningú a l’altra banda amb qui compartir projectes per reinventar plegats el demà. |
Als pares ens passen una "nota informativa" sobre aquest tema en la que queden detallats eixos 15 punts, però en la que no hi ha prou informació, (i és una opinió personal, i molt compartida), sobre les causes que els motiven. És dir, si un pare no practica la informació activa, o es conforma mirant canal nuev i pensa que així ja està informat, amb el que es diu a eixa "nota informativa" no en té prou com per a fer-se una idea del que està passant.
Un dels 15 punts és el més polèmic: el de no fer, per part dels mestres, RES més que purament donar les seues classes, (ni festes, ni eixides culturals, ni excursions, etc.). Aquest punt ha fet que molts pares es posen contra els mestres. I, si escoltes els pares, sents frases com "no fan excursions, ni festes, i menys feina per a ells, que bé els ha vingut", "no han pres ni una mesura que vaja contra ells, totes són contra el débil: els nostres fills", "diuen que les retallades eixes ja fa temps que van, però els mestres sols han protestat quan els han tocat els sou, i els xiquets que deuen?",... Personalment crec que estos pares estan profundament desinformats i, en part, per això pensen així i no veuen més allà.
Jo sóc membre de la junta de l'AMPA i del Consell Escolar del cole dels meus fills. En 5 dies lectius seguits he tingut 5 reunions. He parlat amb els altres AMPA del poble, (8 en total, que estem treballat en conjunt), he parlat amb mestres i, molt important, he parlat amb pares. Quan els preguntes, als pares, "sabeu que hi ha instituts que ja no tenen calefacció?", i et contesten que no tenien ni idea, veus el grau de desinformació. Als pares se'ls pot fer entendre, però se'ls ha d'explicar. És la base de tot: explicar-los les raons que porten als mestres a actuar així, i fer-los còmplices d'eixes reivindicacions, demanar-los opinió, que senten que se'ls respecta i que s'ha pensat amb ells. És l'única manera de que lluitem tots a una, pares i mestres. Altra lluita no cap. I va a donar-se: els pares comencen a anar contra els mestres, a través d'associacions, vull dir. Si ens dividim, guanya el Consell.
Els pares volem, i podem voler-ho tots, estar amb els mestres, al seu costat. Demanem el mateix: futur per als nostres fills; i de moment per a pensar en aquell futur necessitem educació pública i de qualitat. Sols units tindrem força. Però veig difícil que estem units si no se'ls informa, si no se'ls demana opinió, i si no es modifiquen les actuals mesures de pressió, (en especial festes i excursions: el dia de la Pau, l'excursió de fi curs,...), i se'n busquen unes altres.
Els mestres contesten que no tenen perquè demanar permís als pares per fer les seues movilitzacions, i que no estan obligats a fer excursions: així anem malament, senyors mestres, (i no està clar que això que han decidit fer siga legal: depen de la PGA de cada cole; i per ahí es pot lluitar en contra d'eixes mesures). Personalment vaig demanar, en 6 ocasions diferents, en la reunió del Consell Escolar de dilluns passat, que un representant dels mestres vinguera a l'assemblea de l'endemà dimarts, en la qual es convocava a tots els pares del cole, i explicara totes les raons que els han dut a prendre estes mesures. En 6 ocasions. I no va vindre cap mestre, ni tan sols el director.
No diré les excuses que van posar, (per no engrescar més), ni de quina població es tracta; crec que és un problema general. I el deixe ací per si arriba a alguns mestres, o als sindicats que els han orientat, i en prenen nota. Necessitem lluitar junts, però pel que s'escolta dir als pares, (si un té interés en escoltar-los), ha de ser d'una altra manera: algú s'imagina una carretera nacional tallada per 2000 xiquets, una hora al dia, de dilluns a divendres?, i una carretera nacional tallada dues hores al dia, la primera hora per 1000 xiquets, i la segona per altres 1000?, i una carretera nacional tallada quatre hores al dia, cada hora amb 500 xiquets diferents?
És lamentable la desconnexió que esmentes entre pares, mares i professorat. És cert. Però saps quants pares vingueren a la reunió inicial del curs del qual sóc tutor? 8 (de 30). I alguns, després de tindre el/la fill/a quatre cursos al centre volíem fer-me creure que no sabíem que hi havia reunió inicial de curs. I encara te'n diré més: quan he telefonat per tal de fer vindre algun/a pare/mare a parlar amb mi, alguns m'han dit que o l'horari no els ho permetia, o moltes gràcies i m'han penjat el telèfon. Aleshores, què fem? Els pares i les mares (no tots) estan amb nosaltres o no?
I te'n ditré una més: una senyora a punt de donar a llum, en assabentar-se que la comare que l'anava a atendre cobrava més de 1.000€, li va dir: a tot el funcionari que passe de 1.000€ Hisenda que li retinga el que passe per tal de "pagar" el deute que tenim. Perquè, va afegir, si algú ha dut España al desastre han estat els funcionaris. Sé que és un cas. Però ens sorprendríem quants (moltíssims) pensen això mateix.
I fins i tot, un/a docent (no especifique sexe per tal de no descobrir de qui es tracta), quan ha sabut que l'any que ve treballarem 3 hores (LECTIVES) més i cobrarem menys (de fet ja cobrem menys) ha dit que és perquè Zapatero dugué España a la ruïna. I té una carrera universitària.
I per acabar ja: quants dels tan afectats pels retalls votaren PP? Moltíssims. Crec que ahí està el problema.
Cordialment,
Àngel