Sembla l'objectiu dels polítics, cada colp que guayen eleccions i fan govern: volen canviar l'escola de dalt a baix. Peguem-li un sotrac, una puntada, a veure si en assentar-se, alguna cosa queda a lloc. És el que deuen pensar els polítics espanols de torn, que són els que tenen la paella pel mànec, i el dret a decidir com volen l'escola, amb els recursos sempre minsos. Com que tot de resultats cridaners –índex de fracàs, resultats PISA, maror a les aules d'adolescents… els porten a tenir mal de cap, i de consciència, s'afanyen a aterrar allò fet i a fer una cosa completament nova. Tant se val les avaluacions d'allò que anem fent, de fer balanç de les idees (gairebé sempre de bombero-torero), tant se val… Ells peguen pel dret i ja s'ho faran els mestres.
Volen estadístiques, pobres polítics, que mai no afavoreixen el seu paper de gestors, ni el seu curriculum. Els la bufa què pensen els mestres, què poden dir les bones pràctiques de moltes escoles, les noves problemàtiques i la complexitat social, tant se val, ells volen estadístiques i mitjans que els peguen colpets a l'espatlla.
Tant se val què fan els bons models europeus, no saben on és Finlàndia i què ha provocat una part d'aquell èxit, tant se val l'autonomia dels centres, la formació continuada i excelsa, fins i tot no volen saber allò què diuen els experts i els pensadors (de normal són massa d'esquerres, o massa poc de la corda, o extremadament contraris a les idees del ministre de torn).
Entre més bombes que ha deixat caure l'últim que passava per ací n'hi ha la d'ensenyar els xiquets allò antic 'Formación del espíritu nacional', passat pel sedàs del concepte constitució. Fotre, com si tornàrem a les cavernes. I encara l'últim desficaci: reduir un curs l'ensenyament bàsic, que és avançar un any les grans decisions, per obrir encara més ferida i major escletxa: ah, el desfici dels nous governs per l'escola… Pobra escola, cada colp que els desgoverns s'estrenen, tant se val del color que siguen, de l'una quimera o de l'altra.
Volen estadístiques, pobres polítics, que mai no afavoreixen el seu paper de gestors, ni el seu curriculum. Els la bufa què pensen els mestres, què poden dir les bones pràctiques de moltes escoles, les noves problemàtiques i la complexitat social, tant se val, ells volen estadístiques i mitjans que els peguen colpets a l'espatlla.
Tant se val què fan els bons models europeus, no saben on és Finlàndia i què ha provocat una part d'aquell èxit, tant se val l'autonomia dels centres, la formació continuada i excelsa, fins i tot no volen saber allò què diuen els experts i els pensadors (de normal són massa d'esquerres, o massa poc de la corda, o extremadament contraris a les idees del ministre de torn).
Entre més bombes que ha deixat caure l'últim que passava per ací n'hi ha la d'ensenyar els xiquets allò antic 'Formación del espíritu nacional', passat pel sedàs del concepte constitució. Fotre, com si tornàrem a les cavernes. I encara l'últim desficaci: reduir un curs l'ensenyament bàsic, que és avançar un any les grans decisions, per obrir encara més ferida i major escletxa: ah, el desfici dels nous governs per l'escola… Pobra escola, cada colp que els desgoverns s'estrenen, tant se val del color que siguen, de l'una quimera o de l'altra.
