Un cop dur. He rebut un email informant de la seva mort. El dia 8 de gener na Sílvia em va contestar un correu que li vaig enviar. En llegir el seu últim apunt vaig intuïr que la seva salut no anava per bon camí, però sense pensar en cap moment aquest desenllaç.
Vaig coincidir amb ella en diverses manifestacions i la úiltima, el 9 de juliol de 2011, la recordaré amb emoció. Sentades en una terrassa de la plaça de Sant Pere de les Puelles, un ambient tranquil i conversant mentres la gent amb estelades anava marxant a casa després de la manifestació.
Els seus apunts sempre han estat punyents, crítics, il.lusionants .... tristos.
- Si vinc a Barcelona et faig un toc. Encara que em moc poc, per no dir gens, no em trobo bé, però res de nou, dolor, esgotament. Són paraules de na Sílvia en aquest email que em va enviar fa poques setmanes.
El país sense record - Màrius Torres
La meva nau va per camins d'oblit
i troba en el mirall de cada platja,
com un fènix d'amor la vostra imatge
clara de jorn, tenebrosa de nit.
Ales esteses al cop de l'oratge
s'inflen les veles turgents com un pit.
Aspra és la mar, igual que el meu neguit;
lluny és l'oblit, llarg el meu romiatge.
On trobaré un país sense record
dels vostres ulls tan cruels i tan blaus
per reposar-hi jo i el meu vaixell?
La nostra tomba serà el nostre port.
Àncores d'algues ens facin esclaus
d'aquell país que no podrà ser vell.
Fins sempre Sílvia. La teva força sempre serà al nostre costat.
Vaig coincidir amb ella en diverses manifestacions i la úiltima, el 9 de juliol de 2011, la recordaré amb emoció. Sentades en una terrassa de la plaça de Sant Pere de les Puelles, un ambient tranquil i conversant mentres la gent amb estelades anava marxant a casa després de la manifestació.
Els seus apunts sempre han estat punyents, crítics, il.lusionants .... tristos.
- Si vinc a Barcelona et faig un toc. Encara que em moc poc, per no dir gens, no em trobo bé, però res de nou, dolor, esgotament. Són paraules de na Sílvia en aquest email que em va enviar fa poques setmanes.
El país sense record - Màrius Torres
La meva nau va per camins d'oblit
i troba en el mirall de cada platja,
com un fènix d'amor la vostra imatge
clara de jorn, tenebrosa de nit.
Ales esteses al cop de l'oratge
s'inflen les veles turgents com un pit.
Aspra és la mar, igual que el meu neguit;
lluny és l'oblit, llarg el meu romiatge.
On trobaré un país sense record
dels vostres ulls tan cruels i tan blaus
per reposar-hi jo i el meu vaixell?
La nostra tomba serà el nostre port.
Àncores d'algues ens facin esclaus
d'aquell país que no podrà ser vell.
Fins sempre Sílvia. La teva força sempre serà al nostre costat.
