carme.laura |
dimarts, 31 de gener de 2012 | 22:36h
Estimada Sílvia, que trist fou el teu adéu, el diumenge que vas escriure per última vegada al bloc em deixares sense alè. Hi he tornat cada dia per retrobar-te, ha estat debades.
Ens digueres adéu , no volia creure-ho i avui em costa acceptar-ho. Amiga, recordo el teu primer escrit quan demanaves suggeriments sobre el nom que havies donat al bloc, "Indústries i caminars", un nom difícil, enginyós, personal, atípic, com els teus escrits. Escrits plens d'amor de distintes tonalitats.
T'he vist una altra vegada en la teva fotografia, el somriure als llavis i la serenor als ulls profunds. I he rellegit un altre cop el teu últim escrit. El teu adéu, el teu dolor, el cansament de la teva ànima, el teu amor .
Estimada Sílvia, no sé si perderes l'esperança o si vas creure que la perdies, allà on siguis has de saber que gràcies a tu mantenim la nostra i que els teus caminars i les teves indústries formen part de les nostres i que per sempre seguiras estimada per nosaltres.
Adéu, amiga, sigues feliç per sempre!.
I am happy to find your distinguished way of writing the post. Now you make it easy for me to understand and implement the concept. Thank you for the post.
Thanks for writing this. I really feel as though I know so much more about this than I did before. Your blog really brought some things to light that I never would have thought about before reading it. You should continue this, I’m sure most people would agree you’ve got a gift. Authorhouse