josepselva |
dimarts, 31 de gener de 2012 | 21:33h
Una trucada amiga m'ha alertat de la mala notícia. Aleshores he entrat al seu bloc, feia temps, massa temps, que no l'havia visitat. I m'ha produït un calfred llegir el seu últim post. Ens varem conéixer a la trobada de blocaires d'Alcanar aleshores parlarem llarga estona. La Sílvia comunicava entusiasme i era tant el que volia abraçar i aprofundir que et feia veure de seguida que eres davant d'una persona amb un gran compromís en tot allò que emprenia. Després ens trobarem a Arenys de Munt, el dia memorable de la consulta sobiranista, vingé a Osona el 13-D a donar-nos suport, i ens tornarem a trobar uns quants cops més. Aquest post no vol ser cap necrológica, només un homenatge sentit a una bona amiga, companya blocaire, dona compromesa, de qui sempre guardaré un gran record. Fins a sempre, Sílvia.
M'has deixat de pedra. Jo si que vaig llegir els seus dos últims posts, però em pensava que el problema per deixar d'escriure era un altre.
Tornant-lo a llegir m'he emocionat, com saps també varem coincidir a Arenys, i després es varen trobar a veure en un sopar. Gran Amiga, l'Alex també ha quedat tocat, ja que ella el va ajudar en un parell de reportatges que tenia que fer quan encara estudiava. Una pèrdua molt sentida.
Tornant-lo a llegir m'he emocionat, com saps també varem coincidir a Arenys, i després es varen trobar a veure en un sopar. Gran Amiga, l'Alex també ha quedat tocat, ja que ella el va ajudar en un parell de reportatges que tenia que fer quan encara estudiava. Una pèrdua molt sentida.