carme.laura |
dilluns, 6 de febrer de 2012 | 08:18h
Li calia trobar alguna fotografia per a il·lustrar una entrevista. La recerca ha estat difícil i frustrant. N'havia trencades moltes.
El dia que per primer cop veié un munt de fotografies sobreeixint d'un sac de runa ho decidí. Li semblà veure la persona que les havia guardades durant anys, de temps en temps les treia del calaix, unes li recordaven vívidament moments de felicitat- a les imatges tothom somreia-, a d'altres hi havia gent desconeguda de qui mai no havia sabut el nom, i les més antigues, aquelles de color de vell, eren dels pares. Quan morí, els qui ocuparen el pis llençaren papers i fotografies.
Ella ja n'ha trencat moltes de fotografies, no vol que algun dia els seus records tinguin com a destinació un contenidor. Les trenca en petits trossos i en serva els records, sap que si algun dia aquests l'abandonen de res no servirien aquelles.
Dius bé: de res no serveixen els objectes ni les instantànies desposseïts dels records amb els que estan lligats. Els records només interessen a qui els ha viscut, però de vegades fugen d'aquest petit destí i esdevenen història.
