VilaWeb.cat
 
carme.laura | dimecres, 1 de febrer de 2012 | 09:17h

Tot govern té un model de ciutadà i sap o creu que l'educació és l'eina per a aconseguir-ho. L'educació és un àmbit polític i en ell res no és innocent : l'estructura del sistema, l'ordenació del currículum, la tria de continguts, el mètode d'avaluació ... El sistema educatiu pot ésser elitista o social, la seva ideologia pot ésser conservadora o progressista, pot tenir encerts o desencerts però mai no és neutre.

Tot responsable de l'educació vol innovar, fer canvis, cerca models aliens o en el passat i sovint torna a descobrir la Mediterrània per un temps oblidada. Malauradament no abunda el responsable visionari. No tardarem en constatar la veracitat d'aquesta afirmació. De moment tenim un lamentable tast de la política educativa del PP : un canvi substitutiu d'allò que fou projectat pel PSOE, sense èxit pel seu origen maldestre i la cavernària reacció, com el tret ideològic socialista del currículum escolar. El Ministre del ram ha anunciat per a gaudi del seu públic que la matèria "Educación para la Ciudadania" serà substituïda per la novedosa "Educación cívica i constitucional". Victòria pírrica, nou afegitó ideològic de partit.

A Catalunya el món de l'educació sap que els valors de la ciutadania impregnen el currículum i la pràctica educativa, que una assignatura no forma el ciutadà sinó el fet educatiu en el seu conjunt i, per tant sap que la matèria imposada pel PSOE i la que imposarà el PP són sobreres, són clàssics i inútils afegitons ideològics dictats per la convicció del partit o la força de determinats poders actuants sobre aquell.

En qualsevol cas la història demostra que, en democràcia i fora d'ella, plantejar-se determinats objectius ideologitzants en educació és inútil. A Catalunya en sabem un niu. La pràctica educativa és prou sàvia i responsable. 
Comentaris: 3
  • L'afegitó ideològic al currículum
    Gerald Holmes| Adreça electrònica | dimarts, 6 de març de 2012 | 16:29h
    que la base de coneixements de la ciència consisteix en el seu contingut i els processos iel coneixement de la tecnologia és objecte i la pràctica (la ganyota i Hardy, 1996). Les dues formes de saber que no són totalment independentsandroid app developers
  • 3 anys
    vicentmontesinos | dimecres, 1 de febrer de 2012 | 14:23h
    per no parlar del batxillerat i fp de 3 anys. Que entre a un aula aquest senyor a vore que pot fer amb els que tenen menys de 16 que no volen estudiar?
  • Ideo-il·lògic
    josepselva | dimecres, 1 de febrer de 2012 | 10:03h
    Quan jo feia batxillerat, d'aquesta "cosa" a la que van canviant de nom en deien FEN, (Formación del Esíritu Nacional) ens feia la classe un capitá uniformat i tots sabíem de quin peu calçava "l'assignatura". Abans i ara, amb diferents noms, això és adoctrinament. L'ideal de tot Estat en fer els programes educatius està més encaminat a l'ensinistrament que l'ensenyament. 
    El fet educatiu no te altre programa ni itinerari que formar ments liures, però no conec cap país que tingui el fet educatiu en el seu pla d'estudis.  Il·lògic 

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031