carme.laura |
dimarts, 31 de gener de 2012 | 09:19h
Fa gairebé 2.500 anys en un lloc de l'Índia en què la religiositat de la societat admetia la creació del món del no-res, es publica el text "Lokavibhaga" ("Les parts de l'Univers") on es troba escrit per primera vegada el nom del buit, el "sunya"; el no-res s'ha cosificat, es pot pensar i dir, ocupa un lloc buit; entre els nombres el sunya és un nombre sense unitats. El sunya, el zero, no és només una invenció d'enorme abast sinó una revolució cultural que democratitzarà el saber , la seva història és la del llarg combat, durant tota l'Edat Mitjana, del progrés contra les forces resistents de l'església i dels comptables abaquistes.
Al segle IX, cap a l'any 850, a Bagdad, el matemàtic persa Al Khuwârizmi escriu el "Llibre de l'addició i substracció segons el càlcul dels hindús", l'obra que assegura la pervivència de l'escriptura de posició de les xifres, el zero i el nou sistema de càlcul que un segle més tard, des de la culta universitat de l'andalusina Còrdova es transmet a Europa. 500 anys tardà en imposar-se el nou sistema, el que no s'aconsegui fins a la invenció de la nostra modernitat, la impremta.
Des de segles el càlcul es feia amb l'àbac, la complexitat de les operacions que necessitaven multiplicar i dividir convertí els matemàtics "comptables" en una mena de gremi, en professionals que servaven zelosament el seu saber i convertien el llenguatge matemàtic en inaccessible. El sistema de càlcul àrab, de gran simplicitat, es convertí en l'enemic de l'àbac i dels comptables abaquistes que s'oposaren als algoritmistes.
Quan Leonardo de Pisa, conegut com Fiboniacci, educat a Bugia, escrigué l'any 1202 un llibre de matemàtiques adreçat als partidaris dels algoritmes, que intitulà cautelosament "Liber abaci", propagà el sistema indoàrab i donà al "sunya" el nom "zephirium" del qual pervé "zero".
Els abaquistes eren reforçats per l'església catòlica que censurà, combatí i prohibí l'ús del sistema nou que incloia el zero, associant-lo amb el no-res, el no-res teològic . El conflicte perdurà fins al segle XV, i el triomf dels algoritmistes no fou total fins al XVI.
I així i tot l'ús de l'àbac no fou abolit fins a la Revolució Francesa, és llavors quan la democratització de l'aritmètica és un fet. El zero és part imprescindible del progrés de la humanitat.
Quan Leonardo de Pisa, conegut com Fiboniacci, educat a Bugia, escrigué l'any 1202 un llibre de matemàtiques adreçat als partidaris dels algoritmes, que intitulà cautelosament "Liber abaci", propagà el sistema indoàrab i donà al "sunya" el nom "zephirium" del qual pervé "zero".
Els abaquistes eren reforçats per l'església catòlica que censurà, combatí i prohibí l'ús del sistema nou que incloia el zero, associant-lo amb el no-res, el no-res teològic . El conflicte perdurà fins al segle XV, i el triomf dels algoritmistes no fou total fins al XVI.
I així i tot l'ús de l'àbac no fou abolit fins a la Revolució Francesa, és llavors quan la democratització de l'aritmètica és un fet. El zero és part imprescindible del progrés de la humanitat.
