Notem un xicotet canvi d'actitud, sí. Tanmateix, toca fer autocrítica. Molta. Errors d'organització o de planificació, tant se val. Ens hi haguérem pogut presentar, sí, però també tenim uns somnis i uns anhels, i no estàvem del tot preparats per a acarar-los. La solució ha sigut la via fàcil a primeres, però difícil a llarg termini. O no tan llarg; a maig-juny ho hem d'enllestir. Hem de ser conscients; som conscients. Ho som realment? Sí. No ens hem sabut defensar massa bé davant del primer combat, però també sabem que no hem perdut, i que tot continua estant en les nostres mans. Tot, efectivament. A finals del segon quadrimestre hi haurà molts dracs, molts monstres, molts cíclops, molts perruquers o molts inspectors, foixianament parlant. Açò no és cap Gertrudis; açò és una utopia, un passet més en el camí. Homo viator. No obstant això, si abans era complicat, ara puja el nivell per l'acumulació de matèries. Però coneixem els punts negres, coneixem on hem fallat. Potser, fins i tot, ens agrade la pressió més del que pensàvem. I no ho oblidem, no hem fracassat; simplement, no ho hem intentat. Hom pot creure que és una decisió de dèbil, i no ho negue, però parcialment. Com tampoc negue que cal un canvi complet en l'actitud, un canvi que ens despenge de tots els dimonis interiors, un canvi que ens permeta avançar transparentment, un canvi que, mitjançant la introspecció, acabe amb tots els fantasmes de la por. Un canvi vital, en definitiva. Un canvi mental. Un canvi per a ser més forts. Eliminem les pors, eliminem els malsons. Toca ara afrontar el present, toca ara desembeinar l'espasa, esmolar-la i formar el millor dels nostres somriures. L'autocrítica ja ens ha turmentat per dins, ja ens ha llevat la son. No es pot mirar enrere. Rectifique: hem de mirar enrere, hem de mirar els nostres orígens, hem de fer una retrospecció i buscar elements, músiques, melodies, llibres. Ens hem de retrobar per a cercar el nord. Són situacions atípiques, que mai hem vist i a què mai ens hem enfrontat. Però això és la vida: descobrir i lluitar. Tal vegada, no arribem a la meta o no assolim els objectius. Malgrat tot, el primer pas ja està donat: tenim les idees clares i sabem què volem. En els estudis, en el dia a dia, en tot, cal alçar-se prompte; Cronos no s'aturarà.
La retrospecció personal, retrobar-nos en un punt clau de la història, rodejar-nos de xicotets detalls tradicionals, potser siga la fórmula correcta d'afrontar el present i d'aplanar-nos un futur desconegut massa sobreexplotat pels pensaments. El que queda clar és que la lluita no ha acabat: tot just comença, comença de veritat, comença la preparació d'un últim combat, comença la senda cap a juny, comença la voluntat de sentir-nos bé.
Si al final de la partida, va i resulta divertida, ho agrairem. Hem passat tota la vida plantant cara a la utopia, no callarem! La victòria ens sorprendrà si la continuem buscant i amb les nostres pròpies mans preparem un nou combat. Un altre dia ha començat...
La retrospecció personal, retrobar-nos en un punt clau de la història, rodejar-nos de xicotets detalls tradicionals, potser siga la fórmula correcta d'afrontar el present i d'aplanar-nos un futur desconegut massa sobreexplotat pels pensaments. El que queda clar és que la lluita no ha acabat: tot just comença, comença de veritat, comença la preparació d'un últim combat, comença la senda cap a juny, comença la voluntat de sentir-nos bé.
Si al final de la partida, va i resulta divertida, ho agrairem. Hem passat tota la vida plantant cara a la utopia, no callarem! La victòria ens sorprendrà si la continuem buscant i amb les nostres pròpies mans preparem un nou combat. Un altre dia ha començat...
