josepselva |
dissabte, 28 de gener de 2012 | 16:31h
Anar de menys sempre fot, les retallades o ajustaments (una qüestió de llenguatge gens negligible) no agraden a ningú. Hi ha qui ho porta millor això d'entendre la individualitat dins la globalitat -ho entén encara que l'emprenyi- i qui mira el dit babau i no veu la lluna que assenyala.
Allò de “on no n'hi ha no en pot rajar” s'ha demostrat una falsedat en part; la font pública ha rajat per compte d'un altre broc quan el pantà on s'acumula el diner dels mercats li ha convingut el raig o el rajolí, perquè a canvi d'una escorrialla entraven molts mes diners darrere la seva presa, però ja fa temps van tencar comportes i la font pública ha racionat l'aigua, cada cop en raja menys, i menys hores al dia.
Dic això perquè la nostre Genialitat de Catuña i Ajuntament Capicasalí, -fonts públiques que diuen que s'alimenten amb diner públic, però el cert es que en manlleven de privat-, juntament amb empreses para-municipals o participades van apuntalar amb 150 milions d'euros (no es moc de gall dindi) a l'aeria Spanair per reconvertir-la en el mascaró de proa del vol catalá que s'havia d'enlairar cap a tot el mon des del corral-hub de la raça del Prat i desfer-se d'AENA que sempre ha jugat amb dues Barajas.
Si la voluntat fos aquesta i només aquesta no em queixaria, i hauria estat una aposta sobre segur sempre que l'hagués feta un Govern Català amb tots els ets i uts. I entenc per tal un Govern que hauria hagut de saber i assumir que l'Estat espanyol desplegaria l'altra Baraja fins la costa mediterrània per jugar amb les cartes marcades a impedir l'enlairament d'un dels puntals necessaris per crear un Estat propi. L'autonomisme possibilista sempre ha estat mortal i no hi ha hagut, tampoc aquest cop, intercanvi de cromos, sinó mata-degolla. Una nova frustració a l'enfilall del rosari de les perles perdudes.
A l'hora de la veritat en Mas i els seus Millors s'han cagat a les calçes, han llençat 150 milions d'euros que no tornaran, per no ser capaços de seguir l'aposta en la que devien creure que Santa Rita o la casualitat estarien al seu costat.
El desaconsellat conseller Mas-Collell (savi doctor Franz de Copenhagen) amb el verb d'engegada diesel que el caracteritza, com hauria justificat les tisorades múltiples als retallats en peu de guerra, si amolla 150 milions més per fer volar el gegant catalá dels aires? Se'l mengen viu. I amb ílusió.
La Qatar des-Fundation s'ha fos, i Spanair no suará la seva samarreta, els petro-euros dels Barça-arabs han fet marxa endarrera per por de que el preservatiu de tornar les ajudes públiques es tranques a Brusel·les i quedessin prenyats d'un deute de pare català. Jo els comprenc, a ningú agrada un fill no desitjat que arriba sense el pa sota el braç.
I tornem al començament: anar a menys sempre fot, i si a sobre s'han llençat per la borda 150 mocs de galldindi per una estúpida aposta mancada d'estratègia, el covard Govern Català, que no ha servit ni per espanta-ocells, hauria pogut fer l'últim viatge ahir a la nit, amb l'últim puro volant sense ales, cap el país del Mai Més. Però s'ha quedat, i segueix fent de PP: ens trepitja barroerament la inteligència.
josepselva |
dissabte, 28 de gener de 2012 | 21:52h
No es tracta de fer victimisme, la GeneCAT be devia analitzar amb metodologia econòmica rigorosa, la inversió en ajudes a Spanair; si es va equivocar en l'avaluació del pla de negoci de la companyía no te perdó, i si era correcte el pla, perquè ara llença a la brossa els milions invertits? ( equivalent a la meitat del pressupost del departaments de Cultura). Perquè subvenciona als pirates aeris de Ryanair, que juntament amb Vueling (presidida per l'impresentable Josep Piqué) ha segat l'herba sota als peus a Spanair?. Quina és la coherència de subvencionar a la vegada a Spanair i Ryanair? Sencillament la GeneCat vol quedar bé amb tothom i no hi queda amb ningú, no te rumb i tapa forats amb pegats d'or. A Castelló i Ciudad Real han cosntruït aeroports sense avions i aquí tenim un aeroport obert als avions dels pirates del low-cost, que ens van molt be per portar turisme de la màfia russa a qui venem el país i lumpen de borratxera britànic que se'ns el pixa. Ara toca aplaudir amb les orelles, que és el mes llarg que te el burro catalá.
Estic d'acord amb tu, i per si de cas no havia quedat clar, quan parlo de victimisme al meu comentari d'abans, és precisament per dir això mateix: que no es tracta de fer victimisme, i encara menys de veure qui és més víctima (en alusió al comentari sobre l'Argentina que ha fet "anònim") Sinó que es tracta de dir a les coses pel seu nom i veure qui n'és o en són, els responsables.
Diu la dita que "mal de todos, consuelo de tontos". Les medalles i diplomes en victimisme comparat, és a dir, comparar qui va perdre més, o qui és més victima; és repetir la ximpleria dels dos conills que discutien sobre si eren "galgos o podencos" i en aquestes diatribes estaven quan arribaren els gossos (tanto monta, monta tanto si eran podencos o galgos) i se'ls menjaren... Dues zebres lluïtant entre sí per veure qui es menjada més tard pel lleó, en lloc de lluitar plegades contra les gargamelles ferotges del melenudo (o cabellut)
Que si Videla (Vileda, com tu escrius, era una marca de pissarres i retoladors, que jo recordi) fou pitjor que Paquito el chaparro, o viceversa, que si jo sóc més víctima que tu, etc, etc... són discursos que engreixen la panxa del lleó que se'ns mira com a zebres ximples a l'espera clavar-nos la queixalada...
Una salutació. (es veu que avui proliferen els anònims...)
Però sonvint quan es senyala, n'hi ha qui resta mirant el dit.
Aerolineas Argentinas la compraren els espanyols durant el corralito i la depressió argentina i han tornat a ser-hi argentines i a una etapa de creiximent economic per a tonar-hi a ser ells mateix.
No sé que en treu, Senyor Anònim, de comparar la situació d'Argentina amb la d'aquí des de l'enfocament que ho fa vostè, tot fent una cursa a veure qui és més víctima; o qui se n'ha sortit més bé. Ni tampoc entenc que per fer-ho retregui a Catalunya que no tingui un estat propi. Com diem a ma casa: "confunde usted las churras con las merinas".
I si el que pretén és posar-hi un exemple (el de l'Argentina) de com es poden fer les coses per tal de sortir-ne de l'atzucac; moltes gràcies, molt agraïts; però, amb tot el respecte, em sembla no és la millor manera de fer-ho tal com l'ha expressat als comentaris. No cal anar donant lliçons (que és el que semba que fa vostè) menystenint l'altre perquè no tingui un Estat propi.
En fi, efectivament, hi ha qui només veu el dit, i no s'adona que hi ha un lleó (enemic) comú que ens vol fotre la queixalada a tots. Com diem també per ma casa "la perra gorda pa usted". [Traducció: que sí, que tens raó, "la moneda gorda para usted" (perra=peseta=moneda)] Galgos o podencos, tots per vostè.
Catalunya no té cap Estat propi per fer res, ni per a fer, desfer o tornar a fer.
Més enllà d'una concessió en la transició autonòmica 'de café para unos más que para otros' que sempre és sota amenaça des de Madrid, que sempre ha tractat d'aprimar al màxim.
Perquè subvenciona als pirates aeris de Ryanair, que juntament amb Vueling (presidida per l'impresentable Josep Piqué) ha segat l'herba sota als peus a Spanair?. Quina és la coherència de subvencionar a la vegada a Spanair i Ryanair?
Sencillament la GeneCat vol quedar bé amb tothom i no hi queda amb ningú, no te rumb i tapa forats amb pegats d'or.
A Castelló i Ciudad Real han cosntruït aeroports sense avions i aquí tenim un aeroport obert als avions dels pirates del low-cost, que ens van molt be per portar turisme de la màfia russa a qui venem el país i lumpen de borratxera britànic que se'ns el pixa. Ara toca aplaudir amb les orelles, que és el mes llarg que te el burro catalá.
Estic d'acord amb tu, i per si de cas no havia quedat clar, quan parlo de victimisme al meu comentari d'abans, és precisament per dir això mateix: que no es tracta de fer victimisme, i encara menys de veure qui és més víctima (en alusió al comentari sobre l'Argentina que ha fet "anònim") Sinó que es tracta de dir a les coses pel seu nom i veure qui n'és o en són, els responsables.
Salut.
Boira.
Però almenys tenen un Estat propi per a fer, desfer i tornar a fer.
Diu la dita que "mal de todos, consuelo de tontos". Les medalles i diplomes en victimisme comparat, és a dir, comparar qui va perdre més, o qui és més victima; és repetir la ximpleria dels dos conills que discutien sobre si eren "galgos o podencos" i en aquestes diatribes estaven quan arribaren els gossos (tanto monta, monta tanto si eran podencos o galgos) i se'ls menjaren... Dues zebres lluïtant entre sí per veure qui es menjada més tard pel lleó, en lloc de lluitar plegades contra les gargamelles ferotges del melenudo (o cabellut)
Que si Videla (Vileda, com tu escrius, era una marca de pissarres i retoladors, que jo recordi) fou pitjor que Paquito el chaparro, o viceversa, que si jo sóc més víctima que tu, etc, etc... són discursos que engreixen la panxa del lleó que se'ns mira com a zebres ximples a l'espera clavar-nos la queixalada...
Una salutació.
(es veu que avui proliferen els anònims...)
Aerolineas Argentinas la compraren els espanyols durant el corralito i la depressió argentina i han tornat a ser-hi argentines i a una etapa de creiximent economic per a tonar-hi a ser ells mateix.
No sé que en treu, Senyor Anònim, de comparar la situació d'Argentina amb la d'aquí des de l'enfocament que ho fa vostè, tot fent una cursa a veure qui és més víctima; o qui se n'ha sortit més bé. Ni tampoc entenc que per fer-ho retregui a Catalunya que no tingui un estat propi. Com diem a ma casa: "confunde usted las churras con las merinas".
I si el que pretén és posar-hi un exemple (el de l'Argentina) de com es poden fer les coses per tal de sortir-ne de l'atzucac; moltes gràcies, molt agraïts; però, amb tot el respecte, em sembla no és la millor manera de fer-ho tal com l'ha expressat als comentaris. No cal anar donant lliçons (que és el que semba que fa vostè) menystenint l'altre perquè no tingui un Estat propi.
En fi, efectivament, hi ha qui només veu el dit, i no s'adona que hi ha un lleó (enemic) comú que ens vol fotre la queixalada a tots. Com diem també per ma casa "la perra gorda pa usted". [Traducció: que sí, que tens raó, "la moneda gorda para usted" (perra=peseta=moneda)] Galgos o podencos, tots per vostè.
Una salutació cordial.
http://img.anuncios.ebay.es/3f/57/3f57c3b32a13bc10f128ee67917bdac5/pizarra-vileda-125-x-100-magnetica_vip.jpg
Més enllà d'una concessió en la transició autonòmica 'de café para unos más que para otros' que sempre és sota amenaça des de Madrid, que sempre ha tractat d'aprimar al màxim.