Prou d’acomiadaments, de reducció de salaris, al sector públic. Entre el deute i la recuperació econòmica, cal modular i optar pel rellançament de l’economia, i, també, com és lògic, cal retornar en terminis raonables i prudents els diners prestats. És cert, ho diu tothom, que cal austeritat, generar estalvis, trobar fórmules de contenció i/o reducció de certes despeses. Convé assegurar l’Estat de benestar fent-lo realment sostenible. Avui dia 28 de gener, gran manifestació a Barcelona. Una manifestació que tracta de tot això, que parla del present i de l’esdevenidor. Serà, a les 17h, a Plaça Universitat/Ronda. Per sentit comú, per instint de supervivència, per la cohesió nacional, per patriotisme, oi que vindràs? (...)
Ahir llegia unes declaracions de l’exconseller Antoni Castells, en el sentit que en la gestió del Tripartit d’esquerres no hi va haver ni malbaratament ni disbauxa, i que, en general, les altres autonomies estan pitjor que Catalunya. Hi estic d’acord.
És cert, també, que cal fer ajustos, però que convé, imperiosament, que siguin repartits, tot distribuint les càrregues no sobre els mateixos de sempre, sinó també a bancs, empreses, i sectors benestants.
El país, les grans majories socials, afronten una situació difícil. Una veritable crisi sistèmica i global del sistema capitalista. De la mida i magnitud de la de 1929. És per això que necessitem consens, diàleg, acord per, entre totes i tots, trobar solucions per acarar i superar el repte. Cal fer pinya.
És hora de dir alt i clar que cal anar cap a un nou model productiu; que no podem acceptar decisions que ens duguin a una depressió severa, a un atur insuportable. És per això que aquesta manifestació constitueix un granet de sorra necessari en el camí de recuperar l’esperança, l’acord, tot superant jocs de suma zero.
