carme.laura |
dissabte, 28 de gener de 2012 | 09:45h
Ahir una altra dona fou assassinada pel seu company, la sisena dona morta violentament aquest mes de gener a Catalunya. Una estadística que esgarrifa i avergonyeix.
Més d'un cop he pensat que potser l'espai del bloc , el forat negre que recorda les víctimes de la violència de gènere, havia de desaparèixer, que havia perdut utilitat o exemplaritat, que per la seva repetitiva intenció s'havia convertit en un acte banal. Ahir, la lectura d'una entrevista a la criminòloga Barberet ha reforçat la meva voluntat, Barberet deia que fer el recompte públic de dones assassinades per les seves parelles feia que la societat prengués consciència de l'horror. Ha estat sempre aquesta la meva intenció.
Malauradament l'horror segueix i "el forat negre" segueix essent l'espai necessari per a publicar la denúncia i manifestar el condol.
Una dona assassinada amb aquest sistema i aquestes lleis 'favorables' a les dones diuen. L'home és l'únic animal que entropessa un milió de vegades en la mateixa pedra.
No hi hauria que haver una lleis de violència de genere específica i discriminatòria en vers a l'home, que augmenta l'agressivitat del moment, si més no una de general que llevar 'ferro' a la situació, amb un bon humor més sa i receptiu, i no discriminatòria i esfereidora per l'home, per aconseguir tot el contrari que la amortigue, que sovint dona peu a majors ús i abús de la llei en qüestió i reaccions majors de les esperades.
Una llei que sembla més bé pensada per una caça de bruixes? O aixecar encara més les baixes passions de genere no desitjades per ningú?.
I està passant com en el fútbol, els jugadors tenen por a ser sancionats d'aixecar els braços per controlar el bot alhora de jugar el baló amb el cap.
La conseqüència és maten a cabotades entre ells per por a ser sancionats, no aixecar els braços i per tant no poder controlar bé el bot alhora de jugar el baló amb el cap.
En definitiva una llei que va en contra de la llibertat natural i personal de un gènere amb l'altre amb independència de la orientació sexual de cadascú.
On, on sembla més que el màxim que volen fer és substituir l'apariència de uns dogmes arbitraris socials per uns altres dogmes igualment arbitraris en els millors dels casos.
On tot el món que no fa el quatre és per què ha begut, fumat o esnifat.
Tens raó, sí. Cal, però, que qui escsaigui faci un esforç per canviar les coses. Fa temps que els psicòlegs i psiquiatres diuen que, tal com estan les coses ara, l'únic que s'aconsegueix és que l'homicida sigui, a més a més, suïcida, però no s'evita les morts. Caldria escoltar els entesos i fer un esforç de prevenció.
No hi hauria que haver una lleis de violència de genere específica i discriminatòria en vers a l'home, que augmenta l'agressivitat del moment, si més no una de general que llevar 'ferro' a la situació, amb un bon humor més sa i receptiu, i no discriminatòria i esfereidora per l'home, per aconseguir tot el contrari que la amortigue, que sovint dona peu a majors ús i abús de la llei en qüestió i reaccions majors de les esperades.
I està passant com en el fútbol, els jugadors tenen por a ser sancionats d'aixecar els braços per controlar el bot alhora de jugar el baló amb el cap.
La conseqüència és maten a cabotades entre ells per por a ser sancionats, no aixecar els braços i per tant no poder controlar bé el bot alhora de jugar el baló amb el cap.
On, on sembla més que el màxim que volen fer és substituir l'apariència de uns dogmes arbitraris socials per uns altres dogmes igualment arbitraris en els millors dels casos.
On tot el món que no fa el quatre és per què ha begut, fumat o esnifat.
Salutacions
G.