albinyana |
dissabte, 28 de gener de 2012 | 20:56h
No seré jo qui diga que hi ha exageracions en les denúncies per casos de corrupció, nepotisme i destrellat al País Valencià. Els casos són reals, gravíssims, però no endèmics. No és el País Valencià l'únic territori administrativament espanyol on s'han construït aeroports fantasmes, edificis impossibles d'omplir o trens de via morta. No som els únics que hem vist fer transvasaments de comptes públics a butxaques privades i més o menys agraïdes.
Que no siguem els únics, i no tinc clar que siguem els que més, no vol dir que no siguem els més assenyalats. I això? Potser és que com que els nostres dirigents no han tingut prou de dedicar-se al lladrocini a escala industrial i han volgut ser el centre d'atenció (pensaven que d'enveja), ara el contrast amb la realitat ací és dramàticament tot un bac. Però també, diria jo, potser és que ens usen com a carnassa.
Sembla que hi ha una certa unanimitat a seleccionar el País Valencià com a model de desficaci. Algú ha de 'pagar el pato', i nosaltres, els valencians hi tenim la mà trencada. Però no caiguem en la trampa: la culpa no és només dels nostres governants, sinó també (i sobretot) de la fuita legal i contínua de capital cap a la Hacienda espanyola, un desequilibri que cada any ens fa ser uns milers de milions d'euros més pobres.
Com al principi, no discutiré els casos de corrupcions i despropòsits amb què governants valencians i amistançats ens han obsequiat. Però això no lleva que dirigim alhora les queixes, i les protestes, cap a l'androna que s'engul els diners.
Que no siguem els únics, i no tinc clar que siguem els que més, no vol dir que no siguem els més assenyalats. I això? Potser és que com que els nostres dirigents no han tingut prou de dedicar-se al lladrocini a escala industrial i han volgut ser el centre d'atenció (pensaven que d'enveja), ara el contrast amb la realitat ací és dramàticament tot un bac. Però també, diria jo, potser és que ens usen com a carnassa.
Sembla que hi ha una certa unanimitat a seleccionar el País Valencià com a model de desficaci. Algú ha de 'pagar el pato', i nosaltres, els valencians hi tenim la mà trencada. Però no caiguem en la trampa: la culpa no és només dels nostres governants, sinó també (i sobretot) de la fuita legal i contínua de capital cap a la Hacienda espanyola, un desequilibri que cada any ens fa ser uns milers de milions d'euros més pobres.
Com al principi, no discutiré els casos de corrupcions i despropòsits amb què governants valencians i amistançats ens han obsequiat. Però això no lleva que dirigim alhora les queixes, i les protestes, cap a l'androna que s'engul els diners.
On el PP si volia aguantar el mateix ritme diabòlic de la resta de l'Estat al País Valencià sabia que es tenia que endeutar i empenyar-se amb Bancaixa o la CAM per no ser menys o restar destacats davant l'electorat i respecte a altres indrets que no han fet menys i ho han fet amb la financiació de l'Estat i els imposts de tots.
Altres comunitats de l'actual Estat per assollir el mateix nivell es tenien que endeutar.
Café para todos? O café para algunos, més que per altres?
Independence day!!!
I l'únic que fa és que unes comunitats tinguen capacitat per a crear molta més inflacció i acaba per posar més pal a les rodes de l'economia en general i agreujar encara més la crisi.
En canvi la cultura castellana i la lengua -l'espanyol per excel.lència-' és un don que esdevé de Déu i ique els valencians estan obligats a pagar i contribuir a tota costa.
I ara venen alguns a queixar-se que 'nos recortan la educación', quan porten anys i panys retallan-nos.
Sembla que encara no es retallen prou, que s'ha la paguen o vagen a Madrid a 'aprender'.
Amb tants ingresos, seguretat social i IVA que reportem a L'Estat 'para sus caprichos inflacionistas' malbaratadors que acaben en contra de la pròpia cultura i llengua o per a dificultar o ofegar la pròpia activitat economica més productiva, diversificada i sostenible.