Una llengua parlada a Formentera, Calaceit, l'Alguer, Sant Julià, Elna, Campredó, Eslida i el Carxe. Una llengua rica en variants dialectals, que necessita vies de normalització en moltes parts del seu domini lingüístic.
El filòsof nacional, Pep Guardiola, va instaurar la cèlebre frase: si ens aixequem d'hora i ens posem a treballar, serem imparables, la qual ha esdevingut tota una mina per al Crackòvia. Recentment ha tornat a dir una frase per a la reflexió: el futbol és només un joc i l'hem d'entendre com a això. En el dia d'avui els barcelonistes hem tornat a carregar-nos d'eufòria. Hem fet fora el màxim rival de la Copa del sogre del pressumpte prince of thieves. I ja van un munt de competicions en pocs mesos en les quals han quedat eliminats pel Barça!!! A mi m'encanta parlar de futbol i escriure sobre el meu Barça: les jugades de Messi, la professionalitat i educació de Guardiola, el debut dels del planter, les lloances de la premsa internacional, etc. També m'he horroritzat, literalment, davant de la imatge que donen per allí dins a la messeta. Un Florentí sense nord que ha deixat el club en mans d'un hooligan malcarat, exemple de l'antiesportivitat, la covardia i la provocació. I podríem parlar de l'angelet Pepe, de la mutació de personalitat que ha tingut Casillas (incomprensible...) o de les decisions arbitràries de la justícia esportiva: Tito Vilanova al mateix nivell de culpabilitat que el qui li volia treure l'ull, Pepe sense càstig... Tot això és no-res. Son errades o encerts d'un simple joc, com deia Guardiola. Són comentaris que ens permeten xerrera i alguna discussió al bar o mentre esmorzem, que d'alguna cosa s'ha de parlar. La crua realitat té nom i cognom el dia d'avui: Paco Camps. La crua realitat és que ha sortit impune i que encara se li ha de demanar perdó. La crua realitat és la frase que repetia tanta gent aquest matí: i ara absoldran Matas i Urdangarín. És a dir, la confiança nul·la de la gran majoria de la població en què es faci cap tipus de justícia davant dels poderosos. I això sí que és tristíssim... Pepe fa animalades dintre del camp, però és un futbolista que no ha de dirigir les nostres vides, com tampoc el malcarat portuguès. El fet veritablement lamentable és que els endolls, els negocis tèrbols quedin premiats per l'anomenada justícia. I segueixen les parladuries de la gent: els han omplert les butxaques als jutges!!! Jo no sé si han omplert les butxaques, només sé que aquesta sentència m'ha deixat una sensació de total impotència. Així que les disputes de futbol, les queixes ridícules sobre villaratos (enguany no en parlen dels àrbitres, ja que tenen escàndol partit sí partit també...), les sortides de to i imatge negativa del malcarat portuguès o les trepitjades del defensa exbrasiler brut són absolutament no-res si comparem amb el que suposa l'absolució de l'ex-Molt Honorable valencià. Com AlCapone que sortia sempre impune... Ara a restituir-lo al càrrec, a indemnitzar-lo moralment i econòmicament, i amb una tercera frase popular del dia: que el facin ministre d'economia i que li comprin uns vestits per al seu dia a dia.
.. ja que Capone si que va acabar passant uns 10 anys al carcel (encara que "només " va ser per problemes en els imposts - res dee robatoris i assessinats!), i Camps ni un segon. Camps For President!! Ja ho verem ....
Camps For President!! Ja ho verem ....