Sembla una mica absurd demanar públicament que el Carlos Azagra torni a dibuixar a la revista "El Jueves", perquè per a mi " El Jueves" és el Carlos Azagra i altres, bons i bonets però altres. Però es veu que l'han fet fora i com que no entenc ni com ni per què, i si ho entengués no compartiria la decisió de no sé qui que hi deu manar, li demano públicament que torni a comptar amb el Carlos. I ja ho he dit.
Algunes i alguns vam fer cap a les lluites socials agafats de la mà dels seus personatges de còmic, mentre escoltàvem Kortatu i La Polla i intentàvem entendre un món que ens semblava hostil però del qual sovint gaudíem, això sí, de formes i maneres no massa ortodoxes per a les ments benpensants. Els dibuixos de Carlos, Pedro Piko, Piko Vena, Ovidio, etc., continuen essent testimoni d'una època, però pensar en només aquests seria no entendre el dibuixant en tota al seva plenitud, perquè els seus dibuixos, còmics i il·lustracions han estat i són encara avui mateix en cada una de les nostres festes, manifestacions, assemblees... sempre deixant anar sensibilitat on molta gent només hi trobava patiment, donant color amb la Revuelta arreu i de quina manera. Informant de mons minoritaris i dissidents, cronista social, Opisso dels Països Catalans de finals del segle XX i XXI, Carlos era i espero que "serà" una de les raons per la qual compri la revista que sempre he identificat amb ell, ja ho he dit abans, "El Jueves". Sincerament, jo no l'entendria sense ell.
Algunes i alguns vam fer cap a les lluites socials agafats de la mà dels seus personatges de còmic, mentre escoltàvem Kortatu i La Polla i intentàvem entendre un món que ens semblava hostil però del qual sovint gaudíem, això sí, de formes i maneres no massa ortodoxes per a les ments benpensants. Els dibuixos de Carlos, Pedro Piko, Piko Vena, Ovidio, etc., continuen essent testimoni d'una època, però pensar en només aquests seria no entendre el dibuixant en tota al seva plenitud, perquè els seus dibuixos, còmics i il·lustracions han estat i són encara avui mateix en cada una de les nostres festes, manifestacions, assemblees... sempre deixant anar sensibilitat on molta gent només hi trobava patiment, donant color amb la Revuelta arreu i de quina manera. Informant de mons minoritaris i dissidents, cronista social, Opisso dels Països Catalans de finals del segle XX i XXI, Carlos era i espero que "serà" una de les raons per la qual compri la revista que sempre he identificat amb ell, ja ho he dit abans, "El Jueves". Sincerament, jo no l'entendria sense ell.
Pel que sé, al jueves han fet una revisió profunda de dibuixants per reviscolar les vendes. A veure si ho aconsegueixen, però suposo que res no és definitiu. Espero... El cert es que la nostàlgia d'una època no fa vendre més revistes. El jueves busca subsistir, i no és una màquina capitalista de fer diners, ja t'ho dic ara. Però tens molta raó.
Gràcies per la teva observació crítica, Jordi, una vegada més.