En una nota feta pública aquesta tarda, el Festival de Canes s'ha mostrat commogut per la mort del fundador del "nou cinema grec" en el rodatge de "L'altre mar", que havia de completar la seva trilogia sobre el segle XX, dedicat a la fallida de Grècia i d'Europa.
Per la seva banda, el Festival de Berlín, també mitjançant el seu web ha expressat com lamenta la pèrdua de Theo Angelopoulos, de qui ha recordat que guanyà el Lleó d'Or a Venècia, amb Alexandre el Gran (O Megalexandros) i la Palma d'Or de Canes, amb L'Eternitat i un dia (Mia aioniotita kai mia mera), i que havia estat present a Berlín en diverses ocasions, d'entre les quals, el 1978, per ser-ne membre del Jurat Internacional.
Tornant a Canes, la Quinzena de Realitzadors s'ha sumat al dol cinèfil, homenatjant Angelopoulos, tot reproduint-ne un escrit (publicat a La Quinzaine des Réalisateurs à Cannes, Cinéma en liberté. Editions de La Martinière, Paris 1993) sobre la vivència d'vare presentat Dies del 36 a la Quinzena de 1973, quan el director grec es pot dir que no coneixia ningí, ni ningú el coneixia a ell.
Actualització: el festival de Tessalònica ha expressat el condol pel traspàs del cineasta, de qui afirmen que ha escrit el seu propi capítol en la Història del Cinema. La seva obraestrobaentre el millordelsdirectorsmés destacats anivellinternacional. Les seves imatgesal·legòriques -remarquen- han representatla Història, la memòriacol·lectivai la políticaa través de petiteshistòrieshumanes.Angelopoulos -afegeixen- ens ha donat un cinema d'idees i emocions preuades.I ho reblen tot dient: Intel·lectual, pensador, poetad'imatges,TheoAngelopoulosensdeixaa totsmés rics amb la seva obra, i ara,méspobres amb la seva absència. Finalment recorden com Angelopoulos havia estat molt vinculat al certamen.
***
FOTO Jeanne Moreau i Marcelo Mastroianni, a El pas suspès de la cigonya, de Theo Angelopoulos
El meu condol. Un dels cineastes al que no calia de catifes vermelles, ni milions de dòlars de pressupost, ni efectes especials per fer allò que volia. Actors de Hollywood (i també del cinema independent) com en Harvey Keitel van treballar algun cop amb ell. I d'europeus com els dos grans actors de la foto il.lustrativa del teu post (la Jeanne Moreau i en Marcello Mastroianni). Saluts,
Intocable | La invenció d'Hugo Cabret | Els descendents | J. Edgar | La dona de ferro | L'arbre de la vida | L'arbre | Mitjanit a París | El més enllà | True Grit | El discurs del rei | D'homes i déus | Fins i tot la pluja | La llarga caminada,
... i més
Primera impressió -breu- en veure una pel·lícula: Les males herbes | Le Havre; Drive; Route Irish; L'artista; Inquiet; Un altre any; Somewhere; Tòquio Blues; Cigne negre; Biutiful; Còpia certificada, Pa negre, L'americà; Trobaràs un desconegut...; Two Lovers; Kynodontas; Shutter Island; La carretera, Chéri; Invictus; The Hurt Locker; Tinent roí: escala a Nova Orleans.
Saluts,
JULIÁN.