M'afegeixo a la campanya promoguda pel col·lectiu editor de la revista literària de relats de ficció "La lluna en un cove" promovent l'ús i el reconeixement normatiu de l'expressió col·loquial allavòrens.
Ma mare l'emprava naturalment, com tothom, a la meva Vilaseca natal. Un cop instal·lat amb la família a Tarragona, aquesta i altres variants dialectals genuïnament tarragonines van anar desapareixent de la meva parla quotidiana. Xec, naltros, i tantes altres van caure en el desús arraconades pel català, normatiu estandarditzat. Jà es hora d'envigorir la llengua enriquint-la amb la recuperació de la diversitat autòctona.
És impossible, la majoria de gent, té molt poca memòria de com se parlava només fa trenta anys.
Es perden el renoms familiars als pobles, s'oblida la toponímia menor, es canvia la pronúncia dels cognoms i dels pobles, les fruites i verdures s'anomenen pels noms més comuns a l'àrea central del català oriental, es perd la duplicitat de pronúncia de la b a "La Pobla"--- La Pobbla--- s'ha perdut la V, s'està perdent l'article determinat masculí clàssic ---lo---los---, pronunciat ---lu---lus--- al Camp, un cognom com Camp-rubí s'acaba dient Camprubí per la senzilla raó de que no hi ha el guionet, perdem la paraula "arena" pel quasi dialectalisme barceloní "sorra", etc... I tot això sense que la gent s'en adoni. Aqueixa ja no ho sentim ...
Aquí en tens unes quantes. Segur que me'n deixo alguna.
1. Aleshores
2. Alleshores
3. Allavòrens
4. Allavontes
5. Allavonses
6. Allavonsis
7. Llavontes
8. Llavonses
9. Llavonsis
10. Llavonts
11. Llavors
Es perden el renoms familiars als pobles, s'oblida la toponímia menor, es canvia la pronúncia dels cognoms i dels pobles, les fruites i verdures s'anomenen pels noms més comuns a l'àrea central del català oriental, es perd la duplicitat de pronúncia de la b a "La Pobla"--- La Pobbla--- s'ha perdut la V, s'està perdent l'article determinat masculí clàssic ---lo---los---, pronunciat ---lu---lus--- al Camp, un cognom com Camp-rubí s'acaba dient Camprubí per la senzilla raó de que no hi ha el guionet, perdem la paraula "arena" pel quasi dialectalisme barceloní "sorra", etc... I tot això sense que la gent s'en adoni. Aqueixa ja no ho sentim ...