L'home normal te un cervell que pesa entre 1-1,2 quilos, el lòbul frontal regula les emocions i els comportaments socials, el lòbul dret la capacitat per el calcul, l'esquerra el llenguatge i la comprensió lectora, a la part inferior, a l'hipotàlem, (el cervell arcaic) s'hi emmagatzemen els records i entre ells, el dels plaers.
L'hipotàlem esta integrat en el sistema límbic, mànager de les respostes fisiològiques als estímuls emocionals. Connecta d'una manera molt ràpida amb el sistema endocrí i amb el sistema nerviós autònom.
El sistema endocrí és responsable dels nivells de secreció de les glàndules que alliberen les hormones al corrent sanguini, i aquestes hormones regulen, entre altres coses, els estats d'ànim de la persona.
El sistema nerviós autònom rep impulsos de les vísceres per actuar sobre músculs i vasos sanguinis. És involuntari, de manera que reacciona a impulsos rebuts de l'hipotàlem a través de la medul·la i de manera automàtica, contrau músculs, accelera la respiració, augmenta el batec del cor.
La sinapsis és la unió intercel·lular entre neurones a través d'un neurotransmissor. Aquestes unions son com interruptors múltiples que admeten milions de combinacions diferents i es poden obrir o tancar en instants, de manera que l'estructura operativa del cervell pot variar de sobte si es produeix, de manera temporal i simultània, una determinada xarxa de connexions com podria ser la desconnexió de la xarxa del lòbul frontal i la connexió sobtada i desordenada de l'estoc de records de l'hipotàlem estimulant la secreció glandular de serotonina, un neurotransmissor relacionat amb mecanismes de recompensa i de benestar, però que en situacions d'estres disminueix, i fa augmentar l'agressivitat en el cervell masculí i la depressió en el cervell femení.
L'home normal no és un criminal, però el criminal és un home normal. La llegenda del “gen assassí” és això, una llegenda. La dona normal, com l'home normal te un cervell d'iguals característiques. Sense cos ni crani els cervells gaudeixen de la igualtat.
Un crim a Santa Coloma de Queralt i un suïcidi a Sabadell, interaccionats per causa-efecte o efecte-causa, ens posa un cop mes davant la nostra capacitat de comprensió.
Les emocions se'ns emporten com una rierada i ens perdem en un mar de reaccions viscerals que aviat es dilueixen en l'aigua salada. Les torrentades tenen aixó: tornen i tornen a passar i es tornen i tornen a diluir oblidant entre una i altra, que la llera seca és el camí per on baixen.
I seguim aparcant en aquest camí d'irresponsable ceguesa per veure les causes de les futures morts que s'emportara el proper “clic” cerebral que obri la comporta del comportament assassí d'un home normal.
Tothom pot arribar a tenir un comportament criminal, no és una qüestió policial, és una qüestió fisiològica. Cal desactivar comportaments socials per desactivar aquests comportaments criminals. Com fer-ho?
La Roser i la Carme-laura, -i altres blocaires que no conec- dediquen un dels seus posts a recordar cada assassinat d'una dona -quasi sempre son dones- a causa de la violència entre gèneres. Potser cal, potser no, penjar el cartell de la ira i del dolor per aquestes morts. I tan les que ho fan com els que no ho fem, ens trasbalsa igualment aquesta mena de crims sense profit, que pretenen matar un sentiment propi de rancúnia i venjança en el cos de l'altre.
Les arrels de la violència no les eliminarem mai, però podem canviar i prevenir comportaments violents, aprenentatges i lideratges que hi porten, mitjançant una eina poc usada que no es ven a ferreteries i te el nom genèric i sense marca nomenada discerniment: “Acció de discernir amb els sentits, i especialment amb el pensament”. Aquest és el complement vitamínic a la manca de serotonina que potencia l'agressivitat.
Per esmorteir les reaccions involuntàries que provenen del sistema nerviós autònom s'activa l'autocontrol, que te sensors en tots els punts on ha establert un ancoratge l'educació qua cadascú ha assimilat.
Lligar-nos a aquesta línia de vida no ens salvara d'un accident, d'un salt al buit, som homes i dones normals, amb potencials comportaments imprudents, perillosos, criminals. Però no podem deixar de treballar les emocions per la por al risc, ni podem deixar que altres caminin per la maroma que porta a un home normal a esdevenir un criminal, sense prendre les mesures establertes al reglament de riscos emocionals. També nosaltres ens hi juguem la vida.
Tu fas un post per recordar cada víctima, jo no sabria que dir que no estigues dit ja. Els minuts de silenci, les condemnes públiques, les concentracions ... no serveixen de res sinó per augmentar la frustració i la impotència.
Es mes fácil prevenir i perseguir el crim organitzat que els comportaments que poden esdevenir criminals. Una cosa es feina policial, l'altre és cosa d'educadors i psicòlegs.