carme.laura |
divendres, 27 de gener de 2012 | 09:11h
Anne Marguerite du Noyer, nascuda Petit, era a Voorburg amb les dues filles, sense diners. Exiliada , hugonota. Havia anat uns mesos a Londres, creient que hi seria ben acullida pels exiliats francesos, no és així, és l'objectiu de la calúmnia d'aquells. Per aquesta raó tornà a Holanda, el país de la tolerància en front de la França absolutista, dóna, diu, "l'esquena a la tirania".
La seva vida ha estat una aventura des d'aquell dia que per primer cop fugí de França vestida de cuiner. Per a viure ha hagut de vendre les joies i ha acabat els diners que li quedaven, no té por. Ha casat les filles, la gran es convertí al catolicisme , el que causà un gran dolor a Anne Marguerite, els dos matrimonis són un fracàs. És una dona gran quan comença la gran aventura de l'escriptura. Té 44 anys.
Comença a publicar una obra novelesca de gran interès històric i valor literari, "Lettres historiques, galantes, historiques, morales, critiques, satyriques et comiques", una ficció epistolar entre dues dones, una dama de París i una de províncies, Avignon, que tracten en els seus comentaris "dels assumptes del temps" comprès entre els anys 1707 i 1717, les divisions religioses, la guerra i els seus estralls, la misèria, la persecució religiosa, el pes dels impostos, la política, els fets galants. És l'obra que serà inclosa a l'Index de llibres prohibits per l'Església Catòlica tres anys després de la mort de l'autora i que editada a expenses d'aquesta la permet viure amb gran comoditat. Fet excepcional en una època en què els drets d'autor no existeixen.
Funda una revista mensual "Le Nouveau Mercure galant des cours de l'Europe" i un diari en vers "Quintessence des Nouvelles", una mena de condensador de diaris, sobre moda, els amics i els enemics. Els atacs, les calúmnies sobre la seva aventurera vida no acaben. Anne Marguerite defensa la seva reputació escrivint les seves memòries "Mémoires de Madame du Noyer écrits par elle-même". Amb els seus escrits s'ha fet enemics permanents , haurà de viure encara la publicació d'una obra de teatre anònima, una sàtira atroç, "Le mariage precipité", contra ella "Madame Kurkila" i les filles "Pimpete" i "Fifille".
Morí a Voorburg l'any 1719. Anne Marguerite no fou una dona bella, fou una dona intel·ligent, aventurera, indomable, independent, escriptora de qualitat, memorialista de la dispersió dels hugonots, hugonota, perspicaç periodista, forta ... Cinc anys abans de morir demanava una pensió econòmica als Estats Generals d'Holanda amb aquestes paraules de falsa modèstia:
"Una pobra autora femenina que intenta de fer valer, de la millor manera possible, els petits talents que el cel li ha donat, que en fa el seu sustent..."
L'última disfressa.
Anne Marguerite Petit du Noyer, nascuda a Nimes l'any 1663, morí a Voorburg el 1719.
Funda una revista mensual "Le Nouveau Mercure galant des cours de l'Europe" i un diari en vers "Quintessence des Nouvelles", una mena de condensador de diaris, sobre moda, els amics i els enemics. Els atacs, les calúmnies sobre la seva aventurera vida no acaben. Anne Marguerite defensa la seva reputació escrivint les seves memòries "Mémoires de Madame du Noyer écrits par elle-même". Amb els seus escrits s'ha fet enemics permanents , haurà de viure encara la publicació d'una obra de teatre anònima, una sàtira atroç, "Le mariage precipité", contra ella "Madame Kurkila" i les filles "Pimpete" i "Fifille".
Morí a Voorburg l'any 1719. Anne Marguerite no fou una dona bella, fou una dona intel·ligent, aventurera, indomable, independent, escriptora de qualitat, memorialista de la dispersió dels hugonots, hugonota, perspicaç periodista, forta ... Cinc anys abans de morir demanava una pensió econòmica als Estats Generals d'Holanda amb aquestes paraules de falsa modèstia:
"Una pobra autora femenina que intenta de fer valer, de la millor manera possible, els petits talents que el cel li ha donat, que en fa el seu sustent..."
L'última disfressa.
Anne Marguerite Petit du Noyer, nascuda a Nimes l'any 1663, morí a Voorburg el 1719.
