carme.laura |
dimarts, 24 de gener de 2012 | 09:16h
He anat a plaça, a la parada de l'herbolària a comprar-me un bon grapat de til·la. Sembla ser que, segons n'Oriol Pujol, n'hauré de prendre molt sovint i durant un llarg temps. Així ho ha dit en una entrevista no massa reeixida a un diari espanyol el flamant proper Secretari General de CDC : els catalans i catalanes que volen la independència i tenen certa pressa han de prendre til·la, perquè la cosa va per llarg.
Per això avui he anat a plaça, per a preparar-me, encara que les infusions em donen basca des que, de petita, mamare intentés debades asserenar-me l'estómac amb una tasseta de maria lluïsa.
Unes quantes perles ha deixat anar n'Oriol a l'entrevista. Amb una mostra de clarividència política, que no d'astúcia, admet, sobre la seva coneguda ambició d'arribar a convertir-se en President de la Generalitat, que "ara per ara" no ho serà. Recomano til·la per a impacients i una segadora per a tallar els herbots que creixeran pel camí i bons llibres per a llegir.
Nogensmenys, seria bo que aquells polítics catalans que ambicionen dirigir un partit nacionalista i fins i tot la nació siguin seriosos amb el tractament que facin del tema de la independència, no només perquè és un tema d'importància capital sinó de sensibilitat extrema. Bé ho han entès el PSOE i el PP que des del Govern espanyol rebutjaren la independència de Kosove i properament s'oposaran a la d'Escòcia; si per als espanyols la simple possibilitat d' independència de Catalunya és un assumpte seriós i preocupant, és lamentable que el dirigent de CDC recomani til·la als independentistes catalans quan ell mateix se'n proclama.
I alguns vosaltres us dieu independentistes? Vosaltres que us quedeu a casa davant la tele mentre el MHP Artur Mas fa i defà en el vostre nom? Convergents, si realment sou independentistes, mogueu el cul i poseu fi a aquesta pantomima.
Seny, si però també Rauxa, molta Rauxa, que en farà falta.
Salut
Salutacions independentistes.
PS: si realment diu que s'estima Catalunya, faça'n el pas. NO és la de vegades que li he exposat que la cúpula de Sinvergüencia y Unión és el mateix que les cúpules dels PPIB i PPCV. Això és pot guaitar perfectament des de la capital continental catalana del sud o la de mar endins. Faça'm confiança d'una vegada.
Una salutació cordial.
El polític, a més, és un ocell de curt vol, o com a màxim de volades curtes, perquè vivim una societat on l'avui i l'immediat s'avant posa del tot al demà. Probablement les societats occidentals vivim d'esquena al demà per simple por, i en gran part el consum ha sigut el reconfort per combatre-la, tot i que avui ja és demà i per tant no tenim masses eines per sobreposar-nos a les adversitats que la por d'ahir ha fet més greus.
El Sr. Oriol Pujol és l'exemplar típic de tots aquests paradigmes que compartim amb més o menys intensitat amb totes les societats del nostre entorn, però com a català té tots els defectes propis de la nostra història de sotmetiment. I així quan parla per a facilitar minses "concessions" dels qui de debó tenen tot el poder, recomana til·la als qui estem revoltats contra aquestes estructures de poder que ens són hostils; quan es postula per liderar la formació política, dosifica amb ofici totes les ambigüetats necessàries i suficients per cohesionar les diferents famílies de dins el partit; i quan fa propaganda electoral, modula els accents segons el públic a qui es dirigeixi per sumar el més possible. L'he vist en directe a Tossa de Mar i és un bon comunicador, i sap tenir les antenes desplegades, i també és bon actor: hi ha moments que diries que te determinació...
Vostè li demana seriositat al Sr. Oriol Pujol al moment de tractar la possible sortida del nostre presidi, que en gran part és anímic i mental. I a mi em sembla que vostè no s'explica prou bé, pequè desgraciadament tot el que jo intento explicar no és cap broma sinó una realitat, un fet, una política que justament es postula com a seriosa, és a dir, amb ofici... I, sincerament, veig al Sr. Oriol Pujol amb ofici i per tant seriós, la qual cosa no vol dir, que com més lluny el tingui millor... atenent l'embassament podrit en el que ens trobem i d'on no en sortirem amb simple ofici -per més seriós que sigui-, sinó a més amb tota la determinació. No es mostra cap determinació quan es va a pidolar una mica d'aire en lloc d'obrir la porta i el balcó i proclamar als quatre vents que l'aire és nostre i ningú ens el pot prendre en justícia.
I per tant, per a mi, el debat s'hauria de plantejar sobre el que és important avui. És realment tant important tapar la impotència i descomposició de l'estructura autonòmica, que al cap i a la fi és -com si diguéssim- un jardinet del presidi? Afirmen que sí que cal salvar el jardinet, tots els borbònics regionalistes, els genuïns sociovergents, i per tant tots els convergents que governaren, feren d'oposició tenint a l'abast puntual informació de la majoria de les irresponsabilitats i deslleialtats del govern de l'estat, i dels governs autonòmics sense excepció, i que ara governen amb esperança irracional en contra no solament dels designis del PP, els borbònics de debó i per tant antiregionalistes, i que ara ja no accepta ni l'existència del jardinet del presidi, sinó contra els elements externs impulsats de forma general per les irresponsabilitats populistes dels neocons de tot arreu.
Saltarà la tanca el jardiner del jardí del presidi?
El Sr. Oriol Pujol ens ha respost nítidament la pregunta: ens diu que no, que primer és la collita d'algun rave que està ara amenaçat per la sequera... agreujada per les tanques i l'asfíxia de la presó que es nega a ventilar, no sigui el cas que prenguem mal.
Ara cal, agraint-li la sinceritat, evitar que continui amb el seu ofici i manca de determinació: no pot liderar l'enderroc del presidi qui ho avant-posa tot a la seva conservació... I cal que des de dins de convergència el tema de la nostra llibertat, que fins avui està en la zona de les ambigüetats, recuperi l'espai central que el tema té en tots els països que si no són lliures ho volen ser.
La gent, que no té cap ofici, té tota la determinació i els polítics, com més ofici, menys determinació. Aquesta és la seriosa qüestió de l'ambigüitat.
La til·la per dormir. Per la independència calen conviccions i moltes altres coses i no sé si en Pujol Jr. ho té clar.
Suposo que també la vol, però li pot la poltrona, que és el que ara interessa.
Tot el meu suport. Compartir viatge amb amics de mentalitat petita, cor encongit i dignitat escassa és pesat i fa molta basarda. Cal però ser constants i perseverar. I a voltes ser prou agosarats per canviar d'amics i escenari. Ànims!
this was a really quality post. i wasn’t aware of the many ripples and depth to this story until i surfed here through google! great job.
I believe this is a great site, you are working great on the content and quality of this site at the same time.