He reprès avui el costum de fer una caminada solitària per la ciutat, diumenge al matí, mentre la meva dona i les meves filles dormen. L'excursioneta matinal té dues motivacions bàsiques: fer una mica d'exercici, que sempre convé, i conèixer racons de Barcelona que no solc visitar i menys a peu, i així millorar la coneixença de la meva ciutat. Avui he anat fins a Santa Coloma de Gramenet, població veïna on vaig treballar un parell d'anys, a principis dels 80, quan encara existia el setmanari Grama i començava la seva trajectòria la ràdio municipal, Ràdio Gramenet. En arribar a la plaça de la Vila de Santa Coloma, he esmorzat al solet a la terrassa del Xòcala (foto), un bar que ja existia en aquella època i on vaig fer algunes amistats colomenques molt interessants. (N'hi ha més)
El recorregut ha tingut alguns obstacles imprevistos. He creuat la Meridiana a l'alçada de l'església de Sant Joan Bosco, he passat per la plaça porxada de la Sagrera i he entrat a Sant Andreu pel costat del camp de futbol del club del mateix nom. Però en arribar a la gran platja de vies que s'està tapant amb motiu de les obres de l'AVE, he comès un error: voler fer drecera per un pont per a vianants que acaba en un aparcament. Resulta que m'he ficat dins del que s'anomena Triangle Ferroviari, una mena de terra de ningú entre vies de tren, on TMB hi ha fet un gran edifici de cotxeres. Volia anar cap a l'àrea de la Maquinista, però les tanques d'obres m'ho impedien i m'he hagut de desviar en direcció al mar fins a trobar un pont per creuar les vies de tren de la línia de la costa, a l'alçada del carrer de SAntander. Per allà hagués pogut passar a Santa COloma pel pont del Molinet, però hagués entrat a la ciutat veïna per un dels extrems i he preferit creuar el barri del Bon Pastor i després continuar pel carrer de la Ciutat d'Asunción, pel costat del centre comercial de la Maquinista, fins a trobar l'antiga entrada principal de la ciutat, l'avinguda de Santa Coloma. Allà he trobat una interessant exposició de grans dimensions sobre la història del barri de Baró de Viver, construït al costat del riu Besòs, tocant a Santa Coloma. I des d'allà, ja una mica cansat (l'excursió ha estat d'una horeta i mitja caminant sense gairebé descans), he creuat el Besòs i he entrat als carrers colomencs, que en aquell tros, el Passeig de Llorenç Serra, estan força semblants a com eren vint-i-vuit anys enrera. La tornada, després d'esmorzar i llegir-me l'interessant diari Ara d'aquest diumenge, l'he fet amb el metro, en 20 minuts he tornat a ser al meu barri.
josep_blesa |
dilluns, 23 de gener de 2012 | 00:03h
Poc després ens vam conèixer i ja va quedar segellada la nostra amistat. Amb les llacunes pertinents pel mig. Salutacions a tots els que vam travar coneixença d'aquella època que ens puguen llegir. El Tricicle feia la primera representació d'alçada al Poliorama i n'eren ben joves i esquifits...i absolutament uns desconeguts.
Us recomano el bloc d'aquest arquitecte valencià, sempre ple d'excel·lents articles sobre la situació que viu la nostra nació, sobre art i arquitectura o sobre la quotidianitat que ens permet sobreviure.
Incansable, lúcid, genial, sempre meticulós... el bloc d'en Vicent és del tot recomanable. Costa trobar algú que tingui més clar que ell el país sencer que compartim i alhora pugui donar més arguments per treballar per la seva llibertat plena.
Un blog suggerent com pocs, el de l'amic José Miguel Mauriz: l'art i la fotografia digitals, explicats a fons i amb centenars d'il·lustracions. Una alegria per als sentits!
Ja retornat del seu emocionant viatge per Amèrica del Sud (novembre 2007 - gener 2008), el bloc d'en Xavier continua sent una font interessant d'històries i un exemple de bon periodisme
Entitat que aplega professionals de diferents branques (economistes, enginyers, periodistes...) amb l'objectiu comú d'ajudar el país a anar assolint més cotes de sobirania. Comparteix seu i infrastructura amb el GPRB.
El web oficial d'aquest grup periodístic, del qual formo part activament. Allí hi trobareu informació sobre l'espai català de comunicació, tan prim encara...
Observatori crític dels mitjans de comunicació del nostre país, una eina impulsada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils per contribuir a una professió més autocrítica.
Aquí trobareu en què consisteix aquesta interessant iniciativa per ajudar a parlar la nostra llengua a la gent que l'està aprenent. Us animo a fer-vos-en voluntari.
