carme.laura |
dijous, 26 de gener de 2012 | 09:13h
Era una hugonota. No sabia perquè a la seva França deien hugonots als francesos que tenien com a religió el calvinisme. Però era una hugonota i per aquestl fet era perseguida; els temps són hostils per a la diferència, el monarca , LLuís XIV, és absolutista, centralista, "cuius regio, eius religio" és un dels seus lemes. i l'Estat francés ha d'ésser un i catòlic, sense discrepàncies religioses. Els hugonots fan perillar la unitat del país. Anne Marguerite Petit, havia nascut l'any 1663 a la ciutat de Nimes, no conegué la mare que morí uns dies després del part ni gairebé el pare que l'abandonà ben aviat, orfe, doncs, fou acollida i adoptada per la seva tia, Madame Saporte, a Orange, qui l'educà en la religió calvinista.
Anne Marguerite, calvinista, creia profundament en la religió protestant reformista , no vulgué acceptar que tot hagués canviat, que la tènue llibertat de què fins llavors els hugonots havien gaudit s'havia acabat, que se'ls desproveís dels seus drets, que es prohibissin els matrimonis mixtes i que els infants fills de calvinistes fossin obligats a ser batejats. El cercle d'aïllament es tornà massa estret per a ser suportable, fins que l'any 1687 arribà al seu extrem més angoixant amb la promulgació de l'edicte de Fontainebleau.
Els hugonots que no es convertissin serien expulsats del regne, la conversió no era en mans de missioners sinó dels temibles dragons de l'exèrcit reial.
Anne Marguerite té 20 anys, es nega a abjurar, fuig de França cap a Holanda a casa d'uns oncles, on és maltractada i humiliada. Ben aviat fuig i retorna a França, a Orange, la seva tia s'ha vista obligada a convertir-se al catolicisme de manera forçada. Fugen les dues però són capturades i recloses durant sis mesos al Convent de les Filles de la Unió Cristiana de París per a redreçar les seves ànimes. Anne Marguerite no redreça la seva però abjura falsament i cerca la llibertat en el matrimoni. Serà un fracàs, arriba al matrimoni amb una considerable fortuna heretada d'un germà de la seva mare.
L'espós, el capità Guillaume Du Noyer, no té diners, llibertí, afeccionat a les dones i al joc es casa amb ella per l'herència i la pensió que el monarca li atorga per haver-se casat amb una hugonota conversa. Anne Marguerite, després de 13 anys de matrimoni infeliç, abandona la casa familiar , arruïnada, s'endú amb ella els diners familiars que resten i les dues filles de 12 i 9 anys, deixant el fill varó amb un parent capellà. Fuig cap a Holanda, on el seu oncle l'obliga a recloure's durant sis mesos a la Societé de Schiedam, un hospici fundat per la princesa d'Orange.
Ha perdut tots els diners, ha de guanyar-se la vida i alimentar les seves filles. Té 38 anys, marxa a Voorburg i a l'església calvinista. Comença una nova vida.
Anne Marguerite té 20 anys, es nega a abjurar, fuig de França cap a Holanda a casa d'uns oncles, on és maltractada i humiliada. Ben aviat fuig i retorna a França, a Orange, la seva tia s'ha vista obligada a convertir-se al catolicisme de manera forçada. Fugen les dues però són capturades i recloses durant sis mesos al Convent de les Filles de la Unió Cristiana de París per a redreçar les seves ànimes. Anne Marguerite no redreça la seva però abjura falsament i cerca la llibertat en el matrimoni. Serà un fracàs, arriba al matrimoni amb una considerable fortuna heretada d'un germà de la seva mare.
L'espós, el capità Guillaume Du Noyer, no té diners, llibertí, afeccionat a les dones i al joc es casa amb ella per l'herència i la pensió que el monarca li atorga per haver-se casat amb una hugonota conversa. Anne Marguerite, després de 13 anys de matrimoni infeliç, abandona la casa familiar , arruïnada, s'endú amb ella els diners familiars que resten i les dues filles de 12 i 9 anys, deixant el fill varó amb un parent capellà. Fuig cap a Holanda, on el seu oncle l'obliga a recloure's durant sis mesos a la Societé de Schiedam, un hospici fundat per la princesa d'Orange.
Ha perdut tots els diners, ha de guanyar-se la vida i alimentar les seves filles. Té 38 anys, marxa a Voorburg i a l'església calvinista. Comença una nova vida.
