carme.laura |
dilluns, 23 de gener de 2012 | 09:20h
No vaig tardar molt en saber que la llengua catalana era la meva pàtria, fou quan ells deien que nosaltres mai no n'haviem tinguda i que la seva havia estat sempre la nostra. La llengua és el tresor que mai no m'abandona, que és amb mi allà on jo sigui, que conforma la meva manera d'entendre el món, que és l'essència que m'identifica. És la meva pàtria.
A la meva llengua hi ha la geografia del nostre país, els seus rius, boscos, valls, les planures i les arenes que el blau mar acarona, hi ha la nostra història comuna, les cançons de bressol que encara perduren, és música d'acords dolços i també forts i heroics, és poesia i prosa que enamoren i omplen les pàgines de la nostra literatura, és els colors antics i nous dels nostres pintors, la pedra dels nostres masos, un atmetller florit, un núvol color de suc de taronja ... És la nostra pàtria comuna.
La llengua catalana és la nostra pàtria, indestructible, vigorosa. És el passat i el futur dels Països Catalans, per això volen rebaixar-la, domesticar-la i convertir-la en una llengua arqueològica, en una llengua morta. No han entès encara que no es pot destruir, anihilar una pàtria.
La meva pàtria vaig començar a assaborir-la a casa, en la nostra llengua, sense enemics a la vista, i amb absoluta llibertat, ara fa 47 anys, a 14.000km de Catalunya.
Arribat a Barcelona vaig descobrir que la normalitat de la meva infantesa era excepcionalitat, allí. Un munt de gent, catalans, parlaven en castellà entre ells, als quals calia afegir els qui, arribats d'Espanya, no parlaven altra cosa. Els primers, mecànicament i alienats, responien de manera sistemàtica en espanyol als altres. La cosa més grotesca consisteix, per a mi, des d'aleshores, en constatar quantes converses en espanyol es produeixen entre catalans que no gosen reprendre l'ús del seu idioma.
D'aquesta colla, la majoria dels quals partidaris de les dues opcions polítiques majoritàries a Catalunya, CiU i PSC, quants entenen que la única sortida és l'Estat propi?
Quantes tertúlies i reflexions ja vistres, escoltades, sentides, arrugades, han de repetir per a entendre quina és la passa que cal fer?
Qui somourà els escons i els sillons que ocupen en empreses, parlaments i bancs aquests que anomeno?
D'altra banda, enmig d'aquest panorama, ja s'endevinava, fa anys, i segueix activa, la cura amb què uns i altres destruïen, anihilaven aquesta pàtria, mentre els d'aquí-d'aquí badaven i badaven i badaven i badaven i badaven...
La gent com tu fa servir aquesta exaltació patriotera que despersonalitza els individus per justificar l'extermini de tothom que no encaixi en el vostre concepte de nació. Però fins i tot seguint els teus sentiments (que no arguments), per la mateixa raó bona part del catalans no tenim la mateixa pàtria que tu, i malgrat això hem d'aprendre a respectar-nos o ens exterminarem uns als altres. Esteu dient que us volen anihilar i els únics que anihilen actualment a Catalunya sou vosaltres.
L'estratègia en una societat democràtica és doble: per un costat, el més dur i que està penat a Europa però no a Espanya, és negar directament els crims comesos. Per una altra banda afirmar que els "fatxes", és a dir els violents són els altres, siguin comunistes, socialistes, o qualsevol "istes" que convingui, i que en el nostre cas ara ens identifiquem com "sobiranistes".
La tàctica, som és òbvi, s'adapta a cada circumstància i debat, i aixíaquí un "fatxa", un espanyol que està disposat a alternar el terror més o menys intens, amb l'administració eutanàsica per aconseguir l'assimilació que s'identifica amb la "vertebración nacional", que no sigui directament un primari que ja obté compensació anímica amb la provocació i l'insult directe, en un comentari a fer aquí ho encerta quan a) escriu en català; b) relativitza tots els conceptes de la comunitat o col·lectiu a agradir, en el nostre cas els de nació i llengua; c) crea confusió, com ara dir que hi han catalans de diferents pàtries; d) crea divisió a favor dels perpetradors de violències, no solament negant-les sinó a més afirmant que els qui posen les violències de manifest són els que propicïen la divisió de les víctimes; i e) com aquell que res, considerar que els fets col·lectius viscuts són "sentiments" personals, imaginacions de gent fantasiosa, de bojos, doncs, amb la qual cosa s'estigmatitza la mateixa relació dels fets que ja no són ni objecte de debat o correcció.
Sr. Oriol el felicito perquè el seu escrit és un compendi mestrívol del fatxa espanyol intel·ligent.
Em pregunto on deu militar una ment priviligiada com la seva, i si em permet una suggerència, postulis vora "el Puente Aéreo", la sucursal de la "Central Lechera-Faes" al Principat, i és fins i tot possible que obtingui un lloc estratègic a l'actual Govern dels millors, perquè cada dia està més clar el punt de vista "dels millors", i vostè amb la seva intel·lligència ho sabrà aprofitar.
Nota: he trobat excel·lent i impagable la confusió que proposa entre arguments i fets. És vostè un gran senequista.
Proposaria fer un dia annual (després mensual) en què tots els catalanoparlants fèrem desobediència civil parlant només català a tothom, caiga qui caiga i campe qui puga. Seria l'equivalent als autobussos dels negres nordamericans o a la sal de Ganghi. Es factible, no massa complicat i mouria moltes energies. Més si ho coordinem amb bascs, gallecs, astur-lleonesos, aragonesos i occitans. Què us sembla?
Ramon, això de parlar només català ja passa actualment. Cada vegada que tracto amb l'Ajuntament o que vaig al metge no aconsegueixo que em donin ni un sol mot escrit en la meva llengua, que és tan oficial i, a aquestes alçades, tan catalana com la vostra. D'hòsties físiques per part vostra no he rebut encara, però de menyspreu i d'hòsties administratives moltes. I sí, el català el vaig aprendre quan era petit a l'escola i, pel que es veu, molt millor que tu. Bé podries dedicar alguna estoneta a estudiar aquesta llengua que tant dius estimar.
Sr. Oriol heu de millorar aquest art molt necessari i convenient per als fatxes de debó en els moments actuals.
Dir mentides aquí com "això de parlar només català ja passa actualment", és una espifiada que tira per terra els avenços anteriors entre les ànimes vençudes que per aquí puguin passar.
Per a aquestes ànimes en pena, que són el vostre botí, deixo aquesta notícia:
L'Albert Cànoves no va poder ser atès a l'hospital de Son Espases perquè cap treballador no l'entenia quan parlava. Va a l'hospital el desembre passat per fer-se una prova, però a la recepció del Departament de Radiologia no el van voler entendre. "Vaig parlar en català i no m'entenien.
En comptes de disculpar-se o demanar-me que li ho repetís, em deia: Quééééé?. Aleshores va anar al taulell d'Informació per demanar on podria posar una reclamació. "La treballadora d'Informació tampoc no em va entendre. Li vaig dir que volia posar una reclamació, peró no entenia res. Li vaig repetir el mot reclamació tres vegades. A la tercera em derivaren a Atenció al pacient". Allà va continuar el via crucis de la víctima, perquè
tampoc no el van voler entendre, tot i que finalment va fer la reclamació. "Cap de les tres persones amb qui vaig parlar, les quals treballaven de cara al públic, no em va entendre". La cap d'Atenció a l'usuari diu a la resposta a la reclamació que "no es pot pretendre" que tots els residents a Mallorca s'expressin en català.
Sr. Oriol: al final ferem com els seus i solament direm: Quéééééé? ´
Vostè s'aprofita de la nostra bonhomia, però no és infinita.
Per cert, qui no domina els pronoms febles és vostè.
El cas que expliques, de ser veritat, no correspon a un hospital català. Ja us agradaria als imperialistes que ho fos. El que sí és cert, ho dic per pròpia experiència, és que si a un CAP català demanes l'imprès per fer una reclamació (o qualsevol altre), només el tenen en el teu idioma. Al CAP i a gairebé tota l'Administració catalana. Saps que el Departament de Salut ha distribuït entre els seus treballadors una directiva que els obliga a utilitzar únicament el català? Això sí és una anihilació legal i un fet constatable. El DOGC n'és ple de normativa feixista d'aquesta mena que pot consultar qualsevol.
Pel que fa als pronoms febles, és veritat que són complicats. Per això procuro no fer-los servir si no és indispensable.
http://somnoticia.cat/2012/01/28/la-guardia-civil-apallissa-un-home-perque-parlava-catala-a-laeroport-del-prat-entre-crits-de-polaco-de-mierda/
http://somnoticia.files.wordpress.com/2010/11/guardiacivil-e1327714865488.jpg&h=172
Un jove advocat català que divendres havia d'agafar un vol cap a Madrid des de l'aeroport del Prat ha estat apallissat i insultat per la Guàrdia Civil pel fet de ser català. Dos guàrdia civils haurien portat el jove a una sala arran que aquest els hagués parlar en català, i un d'aquests l´hauriapegat repetidament amb una porra i amb la mà mentre li deien "polaco de mierda". A la víctima se li va adormir la cama durant una hora arran dels cops. Aquest advocat català també va patir un atac d'ansietat.
Si finalment resulta que aquest cas és alguna cosa més que una mentida, s'ha de sancionar als policies que han actuat il·legalment, però no deixa de ser un exemple aïllat. En canvi els abusos que cometeu els nacionalistes catalans estan avalats per les vostres institucions feixistes i són públics: si decideixo escriure els rètols del meu negoci en espanyol (idioma oficial a Catalunya) em multareu; si demano una beca per a un treball d'investigació, el puc escriure en català o fins i tot en anglès, però no en castellà; si li demano a l'ajuntament que m'envii la informació en castellà m'ignora; si a la meva comunitat tots som castellanoparlants ens veiem obligats a redactar les actes en el vostre idioma; si vaig als mossos a fer una denúncia, només disposen del model en català, etc, etc, etc. Em sembla que si no hi hagués, ni que sigui molt esporàdicament, casos com els de l'advocat, us els inventarieu per justificar el que no es justificable.
Desatès per parlar català en un centre de salut valencià
Un pacient denuncia un cas de discriminació en l'ambulatori de Crevillent per mantenir la fidelitat lingüística
Un metge el va instar a passar-se al castellà i una zeladora va reaccionar amb sarcasme.